I ara en toquen 26

Segurament per a molts haurà estat un dia d'allò més normal. I per a mi tb ho hagués estat si no fos pq avui en faig 26. Pq se que avui comença de nou la resta de la meva vida. Després d'un interval incert, l'estiu torna a truca a la meva porta, recordant-me que el sol surt sempre, encara que nosaltres no el vulguem veure.
Avui el destí m'ha jugat una mala passada, avui com un any endarrere, casualitat o no, he estat justament als mateixos llocs. I per un segon he cregut que la nostàlgia m'ofegava.
Si he de ser sincera porto tant de temps obsessionada amb el meu dolor que he oblidat el que era ser feliç. Però aquest any serà un gran any. N'estic convençuda, per moltes raons. Pq tinc fe i esperança. Pq tinc molts somnis a complir, i només potser, a arribat l'hora de aixecar-me i caminar.
He fet molt mal a molta gent en aquest temps, no he mirat on trepitjava ni aquí trepitjava. He vagat sense rumb fix entre tempestes. He tancat els ulls i he deixat passar els dies sense fer res per evitar-ho. I ara que sóc a l'abisme se que només tinc un camí a seguir. Qui sap, potser trobi de nou el camí a casa i pugi per fi tancar el cercle.