Carrie se ha ido....

Que passaria si un dia decidíssiu fer un favor a un conegut....
Que passaria si un dia qualsevol algú us demanés un simple favor...
Segurament com tothom el faríeu.
Això va ser, el que sense saber-ho, el desencadenant d'una setmana "horrible". I dic horrible pq ha estat com una mini sèrie, d'aquelles d'Antena3 els diumenges per la tarda. D'aquelles amb poc pressupost i molta salsa de tomàquet. Potser vist des de fora no sigui tan dramàtic, ni tan transcendental... però deixeu-me que us expliqui un conte, una historieta per a no dormir...I és que aquesta setmana hem estat de pega amb la convidada que hem tingut. Normalment m'agrada tenir gent per a casa. M'agrada sentir el xivarri, les rialles. Omplen de vida aquelles parets blanques, trencant la rutina i transformant el final del dia en un moment especial.Però no va ser ni molt menys el que varem sentir aquesta vegada. Érem estranyes en la nostra pròpia casa. Va envair cada racó d'una presencia tèrbola, desquiciada i ensordidora. Jo per curar-nos en salud vaig amagar tots i cadascuns dels gabinets que corrien per la cuina, inclòs el perniler. Segurament ho trobeu desmesurat, i potser tingueu part de raó. Però crec que no va estar de més ser previsora. Tenia la sensació que en qualsevol moment la cosa explotaria, se li giraria el cap i començaria a parlar amb un altre llengua. No és el que va dir, era la seva presencia, la seva aura, segur que si l'hagués pogut veure seria d'un color negre nit. I el pitjor de tot és que hem hagut de conviure amb ella tota la setmana, bé de fet l'única nit que vam tenir sense ella va ser la d'ahir. Un vespre tranquil, de converses sense transcendència i recuperant l'espai robat. Fent que la casa tornes al seu estat de letargia permanent, expulsant qualsevol rastre de mala vibració.Per això suposo que l'hem batejat amb aquest sobrenom.