Un dia em desperto i et trobo, amagat entre els llençols, darrera una arruga entre el coixí i la meva mà. Així, petit com un cigronet. I el meu cor, ésser estrany, t'adopta com a fill d'ànima morta. Els dies transcorrent lents, calorosos, quan tot és estiu. Content, el meu cigronet no creix, jo només somric al veure't dormir. Un gest propi de mi, suposo. I deixo que passin els dies, els de sol i els de pluja. Aquells en que estic de bones i els molts en que hem trobes girada. Sense voler-ho ens plantem en un test de sorra blanca, d'un balcó de Sant Gervasi. I l'olla fa "chup-chup" mentre miro el televisor. Distreta, així com jo sóc. L'ésser estrany que resideix en lloc del meu cor fa de les seves, un dia vol tornar i a l'altre seguir endavant. A vegades te sed i d'altres només gana. El món gira i segueixo distreta, ara mirant per la finestra d'un tren de rodalies que dona voltes sense saber molt bé on parar. I de la mà em portes per carrers menjant peix típic holandès. I entre les rialles que m'omplen les orelles el meu cigronet a desaparegut, i m'espanto al no trobar-te entre els llençols. Ara, l'espai buit del meu forat negre, entre les runes del que vaig ser, hi han arrels, arrels d'un arbre sense nom. M'envoltes i no puc parar de somriure, de riure a riallades, hem fas girar i res s'atura. I per estrany que sembli la pasta ja està, apunt per menjar. He regat el test de sorra blanca i l'arbre petit ja te nom. Avui dormo sota l'ombra d'un bon llibre, amb un gran final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario