Temps era temps en la historia

"Ahir vaig perdre un vaixell i vaig guanyar un mar. El dia es una partida i qui arrisca s'hi pisca. Sempre s'hi acaba deixant els dits. Les ancores per frenar el vent i les veles per acariciar la tramuntana. El vent del nord sempre portara noticies fresques. I a dalt de la cofa el grumet mes petit de tots. Mariners com que bufa el vent ara toca cantar la cançoneta de l'adeu siau i ens veiem mes enlla de la sortida del port, despres de la posta de sol. Mismo sitio, misma hora."
Es d'aquelles coses que apareixen al fer trasllat i sempre acabes pensant "pq no ho vaig llençar?".

Published with Blogger-droid v1.6.8