Una historieta

Us vull parlar d'algú ja conegut per aquestes contrades. El protagonista que tot i ser de color taronja i viure en una peixera no es diu Nemo. El Corso te nom de temps, de temps i d'aventures. Va néixer sense saber que acabaria en pocs dies en una parada en una fira d'una ciutat anomenada Barcelona. Entre milers de germans i amics vivien tots junts en peixeres petites que inundaven la vista de colors de tot aquell que passava per allà. No li he preguntat mai en que somniava quan a les nits el firant tancava els llums i marxava a dormir. De que parlava amb els seus veïns de peixera o si trobava a faltar la seva mare. En Corso va venir a viure amb mi per casualitat, l'atzar va jugar un paper principal. Ni ell ni jo sabíem llavors tot el que esdevindria en el futur.
Ara que som vells ens mirem l'un a l'altre i sovint obrim l’àlbum de fotos per recordar les aventures. Parlem de tots els llocs que hem estat. Jo li recordo l'illa Tortuga, de les palmeres verdes i del desert de roca. Ell em parla de cascades sense fi i de les animes del temple maleït. De princeses i sirenes. De gripaus i fantasmes.
Ens trepitgem les histories, les anècdotes tenen mil variants i no trobem mai una única versió. Esclatem en atacs de riure quan de sobte ens imaginem de nou sobre la nau solcant les onades. Amb el vent a favor i els pirates disparant els canons a traves de la tempesta.
En Corso i jo també hem volat en globus i hem fet d'Indiana per les selves de la India.
Tenim una gran historia junts. Som amics, companys d'aventures i còmplices de la soledat.
En Corso es mes vell que les tortugues i jo ja no el puc seguir en les noves aventures... Qui sap potser en una altre vida nomes es deia Puff.

Published with Blogger-droid v1.6.8