Rellegint

En el tren camí de casa, sota un cel d'un gris lilós, avorrida he estat rellegint el meu blog. Recordant els moments que em van portar a dir tot el que vaig escriure un dia. I m'he adonat d'una cosa curiosa. Es casualitat que les poques vegades que parlo de tu apereixis? Com si t’hagués conjurat, com si et “pitessin” les orelles i haguessis vingut a veure que remugava? O potser es que des de l'anonimat que et permet la xarxa, visites de puntetes les boires del meu pensament? Be, de fet sempre tinc el dubte si ets o no ets. Si nomes ets una mala passada de la meva imaginació. De fet ara ja hi ha moltes coses que dubto si van ser o no. De ben segur tot sigui cosa meva...
Saps, si sabessis lo diferent que es tot, les coses que he fet, el món que he vist, lo capaç que he estat de sobreviure i de ser una dona "independent".
En el tren camí de casa, Barcelona ja queda just al davant. Aviat arribaré al destí i les boires desapareixeran de nou.

Published with Blogger-droid v1.6.8