Al Maig!

Potser sigui com sempre imaginacions meves, però ha entrat el maig i les coses es veuen ja d'un altre color. La primavera pren un caliu més personal, més romàntic, més atemporal. Gairebé l'aire es de color de felicitat. I és que el maig ha estat sempre per excel·lència el meu mes preferit de l'any. Hi ha d'altres mesos que també m'agraden, per motius personals, per motius vacacionals. Però el maig és un bon mes per néixer. He de reconèixer que els signes son de caràcter fort, tossuts, i que us he de dir dels nascuts al final, de personalitat dualista, sovint volubles, incoherents a ulls aliens. Però deixant de banda els signes, les estrelles i el destí, torna la roda a caure en un mes de pluges, de pícnics oblidats, velles nostàlgies que fan creure que el viscut realment ha valgut la pena. I ara que els records de la ment han deixat pas als records del cor, tot és millor. Ja les fotografies no hem poden fer mal i sóc més forta que ahir, el mes portarà a la vegada un any sencer per estrenar. Un desig, ser millor persona. Una il·lusió, que els meus somnis es facin realitat, els dolents, però sobretot els bons.

Pel pont

He passejat de la mà sota un sol de primavera, per carrerons que ja fan història. He fet el guiri, fent practiques per la volta a Portugal. De converses banals entre les parades del mercat. Bevent sucs exòtics i perseguint les olors de les fruites. Avui he redescobert una part de la ciutat que tenia oblidada. I és que l'ambient estiuenc ja es respira en l'aire i en els somriures de la gent. Respiro de nou després d'un temps d'ombres, d'un temps a l'ombra. Sóc el que sóc, i m'agrada riure a cistells plens quan et tinc aprop. Les braves d'en Tomàs i les vergonyes dels gelats, seran secrets de la memòria que ja mai ningú hem podrà robar.

Baby Boom

Dos dies i dos bebès diferents. Serà l'època, la primavera o ves a saber tu que, però últimament hi ha criatures per tot arreu, mames i papes que presumeixen d'alegria i de rialles noves. Doncs moltes felicitats a tots aquells que la primavera us porta l'esperança d'un món millor.

De trasllat

Oficialment, després de molts i molts rumors, avui hem tingut la confirmació. I és que els serveis (aquells qui treballem des de la barrera, els qui som una despesa i estem tan mal mirats) ens traslladen. Ens agrupen tots en la tercera planta. Ens han dit que tindrem un espai... un espai diàfan (espero que això signifiqui que a partir d'ara veurem la llum del sol a través de les finestres). Així doncs, després de dos anys tancada en aquesta peixera, en breu esdevindran tots aquells canvis que suposen les reformes i reestructuracions internes. Segurament signifiqui el principi del fi per alguns de nosaltres, per a d'altres un canvi més. Signifiqui el que vulgui significar avui tenim inventari d'armaris, cadires i taules. Baralles per l'arxiu i reunions d'urgència. I és que en els espais diàfans no tenen lloc els quadres ni les fotografies. Ais, els canvis, els girs i les ballarugues, on dormirem demà?

La Moreneta

Avui l'aire porta adjunt el rumor d'una cançó, olors a rosa d'Abril. El verd intens del paisatge i la festa popular de la Matança del porc al meu poble, fan d'un diumenge quelcom més especial, diferent a la resta de diumenges sense gaire a fer. M'agrada, veus a la gent engrescada en les tasques per preparar el dinar per a un centenar i mig de persones, per a les del poble de tota la vida, cares que omplen els meus records, els nou vinguts, aquells que van arribar amb el boom immobiliari, que han fet del poble la seva nova llar, una nova comunitat mig integrada en massa que es creuen amb l'obligació de renovar les antigues tradicions, i els forans, aquells que venen de convidats a una festa popular, per gaudir de l'interior, de la Catalunya profunda que per desgràcia poc queda. I tot i les meves reticències a la modernització i a l'enriquiment dels quatre que han fet negoci profanant l'essència del que érem, avui sembla que hi ha consens entre l'ahir i el avui. Avui som només persones gaudint d'un diumenge d'abril, dinant sota l'ombra del parc. Am rialles infantils d'aquí i d'allà.
Felicitats a totes aquelles Montserrats que conec i les que puguin passar per aquí.

Dies despres

Ja ha passat Sant Jordi, quins dies tan bonics de primavera.
M'han regalat flors, he regalat llibres, he estat contenta. La calor fa que els dies s'allarguin, que les hores s'estirin mandrosament pel rellotge. I la dita que diu "a l'estiu tota cuca viu", pren un realisme agosarat, casi ofensiu. S'escampa la llum per tots els racons de la ciutat. Apareixen de nou cames i braços, al•lèrgics de foscor. I renovo agenda, un saldo a llarg plaç, i les il•lusions que porta l'olor a vacances. M'he comprat un collaret, un bikini i les xancles de cireres per baixar a la platja. Tot guardat dins una bossa, en el fons de l'armari impacient per ser estrenat. Impacient d'agost, serà un gran estiu, molt millor cada vegada, cada vegada més lluny de tot. Un estiu nou per alguns, per a d'altres un de més. Espero que per a mi, sigui l'estiu dels 27. 27 Desitjos de futur, 27 records per a guardar, 27 nostàlgies que oblidar, 27 rialles al dia, 27 amors que conquerir, 27 hores cada dia per ser feliç. A tot això avui m'han fet arribar aquesta cançó, desitjo us porti 27 impulsos per començar a ballar.

Barça-Manchester

No havia pensat que mai hem faria ilu d'anar-hi. Però he aconseguit (gràcies a una cadena de favors) dues entrades (carnets/seients) per anar a veure la semifinal de la Champion. Barça-Manchester. La veritat és que no hi entenc, és més he hagut inclús de preguntar en quina "lliga" jugava. Però hem fa il•lusió, hem fa il•lusió fer feliç algú. Saber que només amb aquest gest insignificant les coses poden ser tan senzilles. Un perfecte regal d'aniversari!! "Me gusta que los planes siempre salgan bien"
Sant Jordi i tot és diferent, no com voldria, però ja m’està bé. Podria ser més feliç, però un no pot ser tan ambiciós. Ja us explicaré que tal l'experiència.

PD: Va ser genial!!! Tot i que no hem vaig enterar absolutament de res ;p

Souvenirs

Dels meus viatges sempre porto regals, souvenirs típics dels llocs per la col·lecció de la meva mare. També porto gorres, gorres de tots i cadascun dels llocs pel meu pare. Corbates pintoresques, amb tulipes, amb trebols d'un verd intens, amb el mapa del metro de Londres, totes pel meu avui. I els didals que mai se m'obliden per la meva avia. Sempre que m'escapo torno carregada d'il·lusió, amb les butxaques plenes de records i regals "extranys" a la maleta. Cadascun d'ells, al llarg dels anys, a iniciat una col·lecció si més no quelcom imposada pels meus souvenirs. I mai falto a la cita. M'agradaria seguir fent-ho, pq m'agrada, pq sí. No hi ha una explicació coherent. A molta gent acaba per incomodar-lis aquests objectes molestos que mai saps on posar, que no queden bé amb la decoració i que empipen tan a l'hora de fer dissabte. Però a mi m'agrada buscar-lis un lloc a cada una de les persones que tan estimo en els meus viatges. Pq tot i ser lluny, tot i fer la meva vida lluny d'ells (no trucar tan com voldrien), els porto sempre en el meu jo, que no seria el mateix sense les seves peculiaritats.

I m'algrat no ser qui era, continuo endevant.

Setmana Cultural

Declaro oficialment la meva setmana cultural particular.

I és que aquesta setmana l'agenda, la que començo a pensar que hauria de comprar, la tinc d'allò més plena. I m'encanta.

Els actes oficials començaran dijous 17 d'Abril amb l'assistència més que confirmada per la meva part, a l'obra teatral "Llibertí". Al teatre Poliorama (Rambla dels Estudis, 115). A les 21:30h, anem les quatre de sempre, fent realitat el capritx d'aniversari de la Núria que feia temps ens perseguia per anar-hi.

Divendres 18 d'Abril a les 18:30h, he quedat per anar a veure l'Institut de Gospel de Barcelona a l'espectacle que fan cada divendres a plaça Catalunya. Tot i que ja els he vist en altres ocasions aquest cop procurarem ser puntuals per poder veure tot l'espectacle.

Divendres 18 d'Abril convidada especial a "Mamma Mia", un regal, més que regal. A les 22:00h al Teatre Musical de Barcelona. Serà la primera vegada que vagi a veure un musical, estic quelcom nerviosa ja que no se si m'agradarà!! Però tenint en compte que ABBA m'encanta de segur pasi com a minim una bona estona.

Diumenge 20 d'Abril, 2X1 en "Entre Poc i Massa". Al teatre Club Capitol a les 18:30h.Bé, una obra de moral dispersa, simpàtica, però amb un trasfons sobre les llibertats sexuals. Tot i que sempre perden els mateixos.

Sense creativitat

Enyoro els dies tranquils. De fet sempre estic enyorant coses, i avui son les tardes tranquil•les. Els jocs a la sorra i els banys a la mar. Són coses que no podem evitar, o no vull evitar. Els dies porten lentes les hores i lluny els records, i quan millor creus estar de sobte arriben de nou dies amb llum, llum d'altres estius, amb noms antics. I encara que res tingui sentit a ulls aliens, per mi les coses sempre son relatives.

Plou?

De matinada escoltava caure la pluja pel pati de llum, sentia com es trencaven les gotes d'aigua contra les plaques de fibra de vidre. En el silenci del mati tot s'escolta. Les passes al pis de dalt, els banys de les cases del costat i el despertador, amb el seu tic-tac habitual. Fa un dia gris, amb un cel enteranyinat, que no sap si vol seguir plorant o deixar pas al sol que tan ens agrada aquests dies. Catalunya esta de sequera i Barcelona s'aixeca amb l’asfalt mullat, potser l'home del temps no sap que on a de ploure és a les muntanyes? De camí cap a la feina l'aire era primaveral, per primer dia en molt de temps no feia gens de fred. No aquell fred que es cola sota l'abric i et talla la respiració, se t'arronsa l'esquena i el nas se't posa de color vermell. Avui per ser un dia gris, plovia. Plovia només per recordar-nos que era primavera. Per fer-me una mica més feliç just abans de la batalla matinal de telèfons i mails, de mal entesos i desaires, per sort he trobat una aliada, algú que m'ha estalviat molts mal de cap.

Un cel blau

® Patricia Metola 2008

Pintaré un cel blau, tot blau només per tu. Per quan miris el cel i els núvols no entristeixin la teva mirada. Per a que els teus dies siguin tots de primavera. Per a que brilli el sol i els dubtes no tinguin cabuda. Per a que puguis passejar de la mà amb la mar baixa. Pintaré un cel blau, tot blau només per a tu. Serà d'un blau intens com els estius d'infantesa. Per a que els gelats es desfacin a les mans i les sandàlies s'omplin de sorra. Per a quan miris el cel i el sol et faci aclucar els ulls en mil somnis d'un segon. Per a que tots els dies siguin vigílies de Sant Joan. Pintaré un cel blau, tot blau només per tu. Per quan arribi la tardo, aquella que tan enyores i els arbres nus siguin els mateixos de sempre. Per si algun dia et recordes de mi i mires el blau que ens cobreix al dos. Seràs sempre el que vulguis ser sota el teu cel.

Junts sota un cel blau.

De Dilluns amb Diumenges

Tot i fer núvol, ser un dia gris, tot i haver-me aixecat de matinada i tornar a ser aquí, a la feina. Avui estic contenta, feliç. I és que el meu dilluns te color de diumenge, tot i el refredat i la congestió. Ahir va ser un dia genial, de dinar a la Barceloneta, amb vi blanc inclòs. I de postres cava, brindant per un dia inesperat. Un dia de sol, un dia tranquil. A partir d'ara espero poder-ne gaudir molt més de dies com aquest. D'entrada divendres anem a fer de CSI que en tinc ganes, que serà divertit. I després, a veure el noi guapu!!

De hecho nada es fácil. Ni siquiera la verdad. Tal como predije el fin de semana es esta vez un montón de horas en las que nada hay que hacer. Llevo todo el día intentando no ahogarme, con la nariz enrogecida y la boca seca. De aquí para allá, buscando algo en lo que entretenerme. Y hasta escribir me resulta pesado. Y des de aquí, lejos de todo, todo parece sueño. Hoy creo que jamas conseguí salir de estas cuatro paredes. Como si la felicidad y el dolor hubieran sido nada. Aunque pensándolo bien, ya no son nada.

A pesar del gran día de primavera, he sido incapaz de sentarme de nuevo en el balancin, escuchando el ruido amortiguado de niños jugando en algún jardín. Dejando mecerme por el viento, sintiendo el tibio sol sobre mi piel blanca. Eso aun me cuesta, después de todo, todo es nada.

Precioso poema, verdad?

De tardes

De divendres per la tarda i sense molt a fer, o potser sí i no hi han ganes. La mini-grip que ens a afectat aquest dies ja està en davallada i les forces retornen per un llarg i avorrit cap de setmana. Els plans han quedat aplaçats així que toca retirada a caseta. No espero novetats i mentre faig d'investigadora privada de vides alienes, calculo el temps que em queda per sortir d'aquí, d'aquí i no anar a on vull anar, "xinu-xanu" amb les meves sabates noves. Sabates de primavera, com el temps, com les ganes de sortir a redescobrir el món. Tot cantant...

Faltes

Moltes. Des de sempre. Mea culpa.
Ho se, el món en general sempre m'ho diu. És una malaltia crònica, d'aquelles incurables. I reconec que és per deixadesa, falta d’interès. Sóc incapaç de reconèixer-les. Se m'escapen, fluidament. Tan si les faig com si me les fan. No hem fan mal a la vista, de fet sóc miop, molt miop, serà per això? Seria la gran excusa, però no ho crec.
Però hi ha una falta que faig sovint, de fet sempre que puc. Fins que em vaig adonar del pq. La paraula "estrany" s'escriu amb S i no amb X. Però al parlar, jo quan parlo, sempre la dic amb X. Per tant, no hauria de ser falta, a mi personalment em va suposar una gran decepció aquest descobriment. Una paraula tan bonica com "extranya". Estic d'acord en que hi hagi unes normes, de fet és del tot lògic, però a mi em suposa tot un seguit de mal de caps. Passar per correctors els escrits, tots els escrits, ja siguin en català o en castellà. Un mal costum que no t'assegura al 100% que estigui bé. Això quan no corregeix correctament i en lloc de posar el que vols fa una aproximació del que voldries dir, llavors si que la hem liada bona.
De fet seguiré dient "extrany" en comptes d'"estrany", he pres una decisió, i el romanticisme em pot.

Ja hi tornem a ser!!

No ho entenc. De cop i de volta, torno a estar com una sopa. Va ser ahir, en qüestió d' hores. Semblava que la gola hem feia mal i avui ja no puc respirar, el cap embotit i el cansament d'una mala nit passa factura. Si us expliques els somnis estranys que he tingut, semblaven més una pel•lícula de terror amb nena diabòlica inclosa.
I rebuscant en la caixa d'Internet una foto per penjar amb el comentari diari, he vist tantes malalties monstruoses que ara la meva grip em sembla un detall sense importància en un món tan cruel. Quina angoixa tan terrible, de vegades crec que tenen raó i tenir tanta informació a l'abast no acaba de ser del tot bo. Jo només volia una imatge simpàtica i m'he topat amb tot de malalties i malformacions varies. Per si no ho sabeu eviteu sempre de veure quines son les conseqüències de patir la malaltia de "Harlequin ichthyosis". Ufff no tinc paraules per descriureu. Hi ha coses rares en el món però això no te nom.
No us penseu, feina en tinc per donar i vendre, però per sort avui la cosa esta molt tranquil•la, el silenci sepulcral del despatx és per agrair i la falta de jefes varis també.

Autoregal

Sí, com ho sentiu, ja m'he fet el meu regal d'aniversari, i això que encara queda un mes i mig. Però les oportunitats s'han d'aprofitar i aquesta era d'aquelles que estava esperant. Un cap de setmana, d'amoretes. Tornaré a passejar pels carrers amb banda sonora de fons, amb fados que enamoren l'anima i fan dels dies de primavera més llargs i calorosos. Ara només he d'esperar, somniant amb tornar a Portugal.

Animació

Somnis

Que tindrem amagat al subconscient per somniar el que somniem? Quines pors, quins records? Avui he somniat que perdia, que desapareixia algú que estava sota la meva responsabilitat, una personeta que fa segles vaig conèixer. Algú en una altra vida. M'he passat tota la nit preocupada, amb dos infants de la mà. Atabalada per no saber on buscar. Serà l'edat, serà la nostàlgia o senzillament el cansament. De totes maneres al despertar m'he adonat que tot ho havia somniat. Que tot havia tornat a la normalitat.