ULTIM DIA DE L'ANY

Avui és l'últim dia d'un any que segurament sigui l'últim any per a moltes coses. Coses boniques i d'altres que ja no recordo. Un any de grans viatges, d'esforços, de recompenses i de karma. I no se pq mentre acabo de repassar els actius fixes i apuro els últims minuts de la meva jornada laboral, compartint bons desitjos per a tothom i que per fi l'any que ve sigui l'any del reconeixement professional (que ja tocaria), m'ha vingut una cançó que feia molt de temps no escoltava. Una cançó que no parla de Nadal però que m'inspira una gran melancolia. I com que aquest dia a començat amb pluja (i la pluja sempre porta records d'altres pluges), una petita pena s'ha instal•lat sota la pell per tot allò que ja no hi és, pel que no tornarà mai i demés contes per no dormir. Avui vaig en cotxe, camí d’algun lloc que ja no recordo, les gotes de pluja piquen contra el vidre i de fons sona una cançó que m'agrada i tararejo mig ennuvolada per la son...

Bon any a tothom i que per fi tot sigui possible!

Paraules

Dies d'innocencia i d'altres històres per a no dormir

Passejant pel blog d'un amic m'he trobat amb la seva innocentada i no he pogut més que somriure per les il·lusions dipositades i les ganes de nous aires que alguns proclamen.

QUE TINGUEM SORT!

Una bona amiga

Avui algú m'ha fet pensar que tinc una bona amiga. Que sempre ha estat amb mi. Malgrat ser tan diferents, malgrat no entendre'ns la meitat de les vegades, camina al meu costat sense importar-li que faci ni quantes vegades fiqui la pota. Representa aquella part de mi que no hi és, la part més racional del meu jo, la part practica i sense sentimentalisme barat. Sense floritures ni dramatismes. No ens entenem i sempre acabem explicant-nos la vida per intentar veure les coses sota un altre prisma.

Tió, caga turró!

Pel meu amic Albert que se que li farà il·lusió veure que un any més seguim fent país!

Bon Nadal

Demà segurament el dia sigui quelcom estressant. La gent tindrà presa per marxar i fer net.
Per això aprofito aquests minuts de la tarda per desitjar Bones Festes a tots aquells que per accident us pugueu deixar caure per aquestes línies.

Propòsits d'any nou

Arriben els resultats i són millors del que esperava però tot i així em toca pagar una pasta per millorar el meu listening. És indignant que s'aprofitin de la meva mancança. De la meva frustració a ser una negada per l'anglès (tots tenim el nostres propi llast). Torno a ser pobre després d'haver-me imaginat que la crisis no m'afectava i per postres he de veure com tinc un punt negatiu en la meva valoració anual per no saber anglès. Brrggg.
Així que el propòsit d'aquest any nou nº 1 serà aprendre anglès (entendre i parlar) per poder fer alguna cosa de profit el dia de demà.

Regal de reis per estrenar en la Nit Gran

Doncs els reis s'han presentat per sorpresa i de repent. Amb aires de cat woman i sobretot amb molt poca vergonya. Però ha estat un impuls, un canvi, un jo totalment diferent inclús amb ortodòncia. Per un moment una il•lusió òptica ha creuat la meva ment, l'ull s'ha fet el borni i ha passat de donar bona informació per processar. I ja està, visa carregada i una bossa plena de ganes d'estrenar. El conjunt perfecte per una nit en família, per una nit de caga tions i torrons, de regals esperats i d'altres no tants. De pijames per estrenar i caixes plenes de futures galetes de mantega. Una nit on no importa fer el ridícul si una se sent una mica allò que no és mai. Tacons de 15 cm i el món als meus peus...

Combinacions "extranyes"

Passejant pel mig de Boston varem veure a un famós que associo amb la meva infància, amb la meva mare, amb una cançó surtin des de la cuina quan les tardes eren eternes i càlides, on les joguines sempre estaven escampades pel terra del balcó i els gats miolaven al descampat. I per un moment vaig sentir la temptació de sortir corrents darrere seu i explicar-li, com si fos el més important del món que aquella persona sàpigues que és part de la meva vida i del que sóc pq la meva mare n'estava enamorada. I somric al pensar la cara de poker que se li hagués quedat al pobre home si ho hagués fet. Però potser no era ell i la memòria em juga una mala passada i encara hagués estat pitjor ficar la pota d'aquella manera, no? Ara ja mai ho sabré... i la màgia continua.



(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)

Primavera que espera

Aquest any que entra portarà una primavera plena de flors, de mil colors que brillaran en dies de sol, dies de pluja, entre les llàgrimes i els rius. Aquesta primavera portarà Paus, portarà Secrets, Somnis, Futur...
És esperança i és Fe. Qui sap, potser aquesta vegada ho fem millor i el demà sigui un món millor gràcies a la primavera que ve, a les flors del món, a la il•lusió. I només potser algun dia tingui una torreta bonica on plantar la meva flor.

S'acosta....

Volvemos a encontrarnos bajo un cielo de inverno, días grises, luces de Navidad. Acabamos de nuevo un año, el último quizás, el último de muchas cosas. Soy totalmente consciente del cambio. De ese giro de 180º que esta a punto de llegar y desearé no perderte cuando llegué la ultima campanada. Me abrazaré a ti para no dejarte marchar, para que te quedes conmigo un año más. El frío duerme cerca de tu piel pero el miedo ya no tiene lugar entre el cielo y la tierra. Allá donde tú vayas estaré yo y tu conmigo hasta el fin de los días. Dejaré florecer las primaveras de mi vida sabiendo que volveremos a estar juntas, tengo fe, fe de saber que siempre estarás para mí.

Setmana horrible

Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Quina setmana tan horrible, aquesta setmana passada i encara hem queden 654 dies (dels 730) per a que tot això s'acabi...... Qui m'animaria a mi per ficar-me en aquest suplici?? Snifff snifff
Em sento com si tingues una dentadura de broma 24h al dia i no me la pugués treure. Vale, dormo exactament igual, però no parlo bé, no menjo bé (imperdonable) i a sobre tothom te opinions al respecte de com hauria d'actuar. I jo entre tanta opinió pregunto, quin dret ens creiem tenir per opinar de les penes dels altres?? En fi, resignació.
Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Ja no puc més.... snifff sniffffff

Me despido

Entra el frío del norte por las calles de la ciudad. La calefacción encendida y olor a naftalina en los abrigos. El mundo se tiñe de gris y las luces de navidad apagadas añaden más sensación de frío. No me gusta el invierno.

Hablamos casi cada día, tu voz saliendo por el auricular suena fuerte a veces y mi corazón se llena de esperanza. De sueños imposibles y eternidad. Pero luego llega el momento de la despedida y nuestros miedos aparecen de nuevo. Empiezas por decirme adiós y yo acabo disimulando las lagrimas para que no te des cuenta que no seré fuerte cuando llegue el momento. Me dices que me quieres, que siempre me has querido. Yo te quiero, siempre te he querido. Con toda el alma. Un sentimiento extraño se apodera de mi y te lanzo todos los "tequiero" que me quedan por decirte, todos los "tequeiro" de una vida entera sin ti, se amontonan uno detrás de otro y se mezclan con las lágrimas que no dejan de caer. No quiero que veas mi miedo, que intuyas mi pánico a la vida sin ti. Se que te estas despidiendo de mi por si no hubiera otra llamada y yo me despido de ti por si no tuviera la oportunidad de estar contigo cuando decidas abandonar.

Y sin saber muy bien como acabo colgando el teléfono, me quedo en silencio en medio de la gran ciudad, las calles llenas de gente, coches, luces, frío, más gente, más coches, más frío. Te quiero.

Querido amigo invisible:

No se quien eres, ni si me quieres. Llega Navidad, me gustan las luces, los regalos y los largos paseos por la ciudad. Me gusta el va i ven de la gente, encogidos dentro de sus abrigos, guantes y bufandas. La noche fría sobre el asfalto, el vaho de las sonrisas, el crujir de las huellas en la escarcha.
Soy una persona con gustos extraños. No me regales collares ni me invites a los bares. Me gusta el sol, la playa y las hamacas. El olor a bizcocho al entrar en el portal, un juego de niños al otro lado de la pared. Acariciar con los pies las sabanas al despertar y perderme en un día de lluvia.
Sueño en patchwork y todos los lunes tendrían que ser lunes al sol.
Querido amigo invisible, espero verte pronto.
Con todo mi cariño,

Yo.

Vieires

Quina tonteria desitjar bon dia, quina tonteria desitjar un bon cap de setmana. I per la comisura dels llavis s'escapa un somriure nervios amb aires de Portugal. Bom fim de semana, obrigado pelo sorriso.

Dia de San Crispi

Benvinguts a la festivitat de San Crispí. Si, com ho sentiu, si consulteu el santoral avui és el dia de San Crispí, felicitats a tots els Crispins (si és que hi ha algú que es digui axí). Avui estem de festa grossa doncs fa un any vam decidir que seria el patró de tots els "comptables". Com que desconeixem si de veritat existeix o no, doncs ens hem inventat l'excusa perfecte per menjar unes pastetes i fer una mica de festa. Avui és també una festivitat sense H, una festivitat on una vegada més es demostra que no sempre són les coses com un creu. L'amor és relatiu al igual que tantes altres coses, al igual que l'amistat i no sempre tenen el mateix valor. Decepcionant, sí, però així actua la vida sobre allò que no te valor ni val la pena lluitar. I tot i ser un dia molt feliç us deixo amb una cançó una mica trista...(Otra Vez - Coti)

Passejant per Internet

Avui m'he fet un fart. De mirar webs i webs de tots colors. De mirar idees i renovant de velles per engegar un projecte nou. Aquesta vegada serà més gran, aquesta vegada som dues persones engrescades en aquest nou projecte. Dissabte marató per Bcn, omplint els pulmons d'aires cosmopolites i cert punt cottage. Bé jo ja m'entenc.
Potser un dia no molt llunyà pugui mostrar la creació al món. Qui sap si no caldrà seguir somniant??

Una cara amiga

Torno a estar per aquí, sí, ho se... fa dies i dies que no m'hi passo. Bé, us enganyo pq si que hi passo però em trobo que no tinc res a dir. Ja ho te això l'octubre.
Fa dies també que la gent em renya per no escriure (sense voler fer-me la important, es clar, que la gent són tots gent de casa). Però avui he rebut un mail, la resposta a un mail que he enviat. Era un mail que rondava pel meu cap feia setmanes però mai trobava el moment adequat per enviar. I és que he anat de bòlid. Amb la feina fins al coll, recuperant-me de les vacances i els caps de setmana per no oblidar. Doncs com us deia, avui he rebut un mail que m'ha alegrat la tarda i és que hi ha gent (i se que em repeteixo) que no cal tenir diàriament a la teva vida, no cal veure sovint, ni tan sols trucar de tan en tan per saber que hi són. Per sort tinc gent així al meu voltant i per això al rebre noticies seves fa que els dies de tardor no siguin tan grisos.
I estic contenta.
Aquest octubre pudent està resultant peculiar, doncs em trobo alliberada de tot lligam i ja no queda fang en el meu interior. Però el món busca el seu propi equilibri particular i ara resulta que el fang es fora de mi. Les coses es compliquen i es recargolen. El fang busca la seva porta d'entrada, ho intenta una vegada i una altra.
Em sento forta en mig de la tempesta però no se si en realitat ho sóc o només ho aparento pq és més fàcil que aixecar-se de nou.
Per això, quan algú al qui aprecies i admires fa un "break" al seu temps apretat i atrafegat per fer un cafè, somrius i acceptes.

Comando J

Ha estat un cap de setmana genial, d'aquells que vols repetir i mai trobes el moment. Per sort un cop l'any tenim una cita obligada en alguna part del món. He rigut, he tornat a menjar gelats de San Crispino, pizzes al carrer, passejar per el Trastevere... i totes aquelles coses que pots fer mentre et perds per Roma.