Oportunitats

Per aquelles coses del destí ahir vaig tenir l'oportunitat d'enfrontar les meves pors. Potser pq hi havia molta gent mirant, pendent de la meva reacció, potser senzillament pq vaig ser una covard, vaig deixar passar el moment. Va ser només un instant, sabia que hi era, que hi podia ser. Però la idea de que tot aquest temps no hagués servit de res, va ser el suficientment aterradora com pq seguis caminant mirant endavant.
Tampoc hagués pogut fer gran cosa i el dolor, amic inconfusible, m'hagués mossegat els peus. I no si val, pq crec que el moment hauria de ser compartit, en la intimitat dels pensaments i no en mig d'un mar de gent.
Però tot això són excuses pq tenia por, tanta por que es ara que em pregunto si hi era... se que ho podria saber, però no se si estic preparada per la resposta. De totes maneres quin sentit te obligar-me a passar per tot això si se que la única afectada, la única que acabarà esmicolada seré jo....