Escric aquesta carta amb l'esperança que algun dia algú trobi aquesta ampolla al mar.Per començar diré que el temps és relatiu, i el que per alguns és una eternitat, per a mi només a resultat una nit.
Que els anys es succeeixen i la vida no és més que un passeig en una tarda calida de juny.
Els records són tan vius que gairebé sento les ferides sota la pell sagnar de nou. Se que serà només avui, que el caos marxarà demà al matí. Però avui necessito ofegar-me en el meu dolor, fa massa temps que l'evito, que faig com si no existis. He après a sobreviure sabent que m'havia equivocat. Que cada caricia meva era una tortura per a tu, que les mirades de complicitat no eren més que un miratge. De vegades encara em pregunto si tot va ser real. Però sota litres d'alcohol no puc evitar de repetir-me que sempre vas ser una victima meva. I em sap molt de greu. Si pogues, si existis la manera, demanaria perdo mil vegades.
I per culpa dels meus excesos he perdut la meva llum, un amic i a mi mateixa.
Però lluny de tota lamentació se que els dies brillen de nou amb noves il·lusions, i malgrat no poder compartir-les amb aquella part de mi que mai va voler estimar, avui serà un mal dia, però només avui... demà tot haurà acabat de nou.
Ara se que el taxi no arribarà mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario