Ara toca esperar

Crec que no podré aguantar, quines ganes que tinc de veure-la per fi en el seu lloc. Tota gran, tota blanca, amb la pila d'imans i paperots varis. Amb la foto de les tres a Bruixes, sempre amb platans madurs apunt de llençar. Sí, després d'un any i varis mesos per fi tenim nevera nova. Segurament no sigui tan entretinguda com la rentadora, que malgrat pugui semblar estrany, al principi la Patri i jo ens havíem assegut al terra de la cuina a veure-la girar. Hem fa molta il•lusió, tantes que no veig el moment de tenir-la a casa.