Estar

Estic, estic per estar, i m’aguanto com el dia. Són les conseqüències de fer de cangur. Refredada gràcies als virus d’una nena preciosa a qui no li agraden les farinetes i es revela contra el món de la única manera que sap, cridant a ple pulmó i plorant i plorant com si li anés la vida. I mentre ella deu dormir a casa seva jo visc una vida d’adult engabiada en aquestes quatre parets, literalment, grises. Mirant per la finestra com plou sobre Barcelona i somniant entre boires com seria la meva vida lluny d’aquí. Serà el malestar que fa que avui tot vagi a càmera lenta i Bora Bora em quedi una mica més lluny. Serà la febre però crec sentir el sol sobre la pell i la sorra sota els meus peus. I això que les llums de Nadal ja recorren la ciutat, encara sense encendre, donant una sensació de fred, de soledat. No ens ha tocat la loteria així que els somnis quedaran hivernant a l’espera d’una nova primavera. Sense bitllets per una Roma que no espera i sense gaires més plans a la vista. Estic, esitc per estar i m’aguanto com el dia.