He trobat un lloc en mig de Passeig de Gràcia que no havia vist abans. Potser pq no m’hi fixava, potser pq no m’importava. I ara que de cop posen un cartell immens de "Liquidació per tancament", ara sento la pena de perdre un lloc que mai havia vist. És una vella botiga, de les d’abans, de les de tota la vida. Amb els aparadors de fusta i venedores de la mateixa època. No us enganyo si us dic que segurament te més de cent anys. La primera vegada que la vaig veure tenien milers i milers de pipes, de mides i preus diferents. Casualitats de la vida conec a la persona idònia per perdre’s en una botiga com aquesta... però la una està a punt de tancar i l’altre va desaparèixer fa ja molt de temps. Així que ja em torneu a tenir mig enamorada d’una cosa tan inútil com d’una botiga antiga apunt de tancar. Potser és l’ambient, o només la nostàlgia d’haver viscut temps millors. Segurament tota la creme de la creme de la zona, engalanada amb els seus millors vestits havien passat per allà, trepitjat el mateix terra, sentint la mateixa olor. Us he de confessar que no m’hi he sabut estar, portava dies donant-hi voltes i finalment ahir hi vaig entrar. No ho tornaré a fer més, així que acumularé un record més a la meva llarga llista de moments per no oblidar. En guardo molts últimament.
Avui tinc el regal perfecte per a dues persones que estimo amb passió, que admiro i respecto. Un tindrà el seu regal puntual per primera vegada, se la cara que posarà, i la il·lusió que em fa a mi de regalar-li. L’altre, l’altre no ho sabrà mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario