Sense inspiració

Fa dies que la inspiració no hem ve a buscar, potser serà que està de vacances o senzillament que de mi ja se n’ha oblidat. I des de que no hi és una angoixa s’ha instal·lat al buit que ha deixat. Tinc un pes al pit que no em deixa respirar i no se el pq?? Passen els dies entre fantasmes i ombres que ja no m’espanten i que hem fan sentir una mica més sola. De puntetes miro cap a un futur incert que no m’atreveixo ni a somniar. Mai he estat ambiciosa només volia ser feliç. I per fi tinc tot el que sempre havia volgut.

Senza fine, tu trascini la nostra vita. Senza un attimo di respiro per sognare, per potere ricordare ciò che abbiamo già vissuto.