Mirall

Apareixes com una ombra en el mirall. Una cara bonica q somriu des de l'altre costat. Inconscientment acaricio la teva imatge freda i et somric. No m'espantes i tot i així sempre ompliràs el meu pensament de nostàlgia i un suau regust amarg. Em miro als ulls, que fins a les hores no havien vist la meva imatge immòbil, i son buits de tot sentiment. I no passa res. Ja no importa. No importa.
Estic completament sola a l'habitació, tot és a lloc, no hi falta res i el mirall, ple de realitat, ja no te ganes de jugar a fet i amagar.