Avui més que mai em sento egoista i et recordo com un estiu en la meva vida. Un dia de piscina i un plat ple de patates fregides per dinar. Et recordo com els estius a Sitges i donant de menjar als gats. Et recordo com una setmana santa i amb un guiny al ull constant. Et recordo rient i fent riure als demés amb la teva ignorància i la teva forma peculiar de parlar. Et recordo amb ulls infants i com a part del decorat de la meva historia. I tot i que se que ja no hi ets des de Queralt el paisatge en primavera és més verd que mai, la Serreta prop de casa pren dimensions de joguina i Berga roman silenciosa sota un sol càlid. Res sembla haver canviat i gairebé podria dir que torno a tenir 13 anys, que estic jugant amb els meus cosins pels camps i tu baixaràs pel camí d'un moment o altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario