Impacient arriba de nou la matinada i amb ella aires renovats de primavera. La mirada s’escapa per la finestra buscant somnis de llibertat. Però com sempre només hi troba el balanci. Sol, immòbil, abandonat. L’herba creix al voltant i les flors tornen de nou a somriure, però ell resta quiet en el temps, anyorat d’altres tempestes. De tardes perdudes al sol. Quan de silenci haurà de suportar...
De vegades hem pregunto a qui estarà esperant?
No hay comentarios:
Publicar un comentario