Superman

Avui, les meves sis primaveres canten velles cançons d’amor. Portant temps passats a la memòria d’aquesta anima perduda. No hem cansaria de mirar la llum que desprenen els seus ulls. L’angoixa s’adorm entre les seves rialles i les seves histories de jocs infantils.
Avui m’he despertat i de cop m’he adonat que ja fa sis anys que trepitges el món. Portes llum a la vida mortal dels que et seguim entre les cortines vaporoses al vent en carrers plens de sols. Nen que alimentes les esperances dels teus pares, de futurs millors i mil somnis amagats pels teus dies. S’acosta la pèrdua de la innocència en la teva rialla desdentada. Les paraules noves queden grosses en la teva boca de paper.
Segurament aquesta nit abraçat als somnis de reis i mags, d’angelets de les dents i capes de superman vull dedicar-te la nana dels teus anys, aquella que cantes a mitja veu en una traducció peculiar, al compàs de motor del cotxe. Mentre el paissatge verd d’abril dona sentit per fi al caos dels dies...