Bona tarda a tothom,
O millor dit a les poques que encara quedem enfonsades en aquest món laboral, tan “enriquidor” per alguns.
Serà pq és divendres, o senzillament pq he coincidit en l’ascensor amb el noi dels rinxols que aquesta tarda sembla que el sol brilla amb més intensitat je je je.
No és del tot guapo, però és més mono!!!! I m’ha saludat (toma ya!!) diguem que m’ha dedicat el seu millor somriure, aquell que intenta dir-te: “ sóc un bon noi i estic disponible” digueu-me creguda però això una noia ho nota. I de sobte els pulmons se m’han omplert d’un aire renovat, d’alegria i il•lusió (quanta innocència hi ha pel món...)
Heu escoltat la cançó “The Story” no se que te, però m’encanta, porto tres dies escoltant-la una vegada i un altre sense parar (com el qui prova una pipa i ja no pot deixar-ho). Inclús quan vaig a dormir sense voler la sento ressonar dins el meu cap. M’apassiona! No us venen ganes d’anar... no se... algun penya-segat irlandès i cantar-la fins que s’esgoti l’aire del pulmons, que el món sencer ens sentir cridar amb aires de llibertat renovada. Serà que els fantasmes comencen a desaparèixer i l’amor (aquell que no pot morir mai) aprèn a quedar-se calladet en un racó, tancat en la seva parcel•la amb un cartell que posa “Dangerous, not to enter”.
Potser tot plegat sigui la primavera, les vacances que s’acosten, les escapades promeses a la cantonada del temps, sigui el que sigui benvingut de nou.
O millor dit a les poques que encara quedem enfonsades en aquest món laboral, tan “enriquidor” per alguns.
Serà pq és divendres, o senzillament pq he coincidit en l’ascensor amb el noi dels rinxols que aquesta tarda sembla que el sol brilla amb més intensitat je je je.
No és del tot guapo, però és més mono!!!! I m’ha saludat (toma ya!!) diguem que m’ha dedicat el seu millor somriure, aquell que intenta dir-te: “ sóc un bon noi i estic disponible” digueu-me creguda però això una noia ho nota. I de sobte els pulmons se m’han omplert d’un aire renovat, d’alegria i il•lusió (quanta innocència hi ha pel món...)
Heu escoltat la cançó “The Story” no se que te, però m’encanta, porto tres dies escoltant-la una vegada i un altre sense parar (com el qui prova una pipa i ja no pot deixar-ho). Inclús quan vaig a dormir sense voler la sento ressonar dins el meu cap. M’apassiona! No us venen ganes d’anar... no se... algun penya-segat irlandès i cantar-la fins que s’esgoti l’aire del pulmons, que el món sencer ens sentir cridar amb aires de llibertat renovada. Serà que els fantasmes comencen a desaparèixer i l’amor (aquell que no pot morir mai) aprèn a quedar-se calladet en un racó, tancat en la seva parcel•la amb un cartell que posa “Dangerous, not to enter”.
Potser tot plegat sigui la primavera, les vacances que s’acosten, les escapades promeses a la cantonada del temps, sigui el que sigui benvingut de nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario