Quan Sant Jordi va matar el drac ningú va pensar que ens comdemnava a tots a celebrar un dia esencialment especial. Tan és que no hi hagi roses ni llibres, tan és... ara, aquí i avui se que això no importa. Pq la celebració de l'amor ja és algo prou important, encara que no tinguem a ningú a qui donar aquell llibre que tenim embolicat en el fons de l'armari. L'altre dia vaig llegir una frase que crec que és molt encertada, pq tot i que de vegades amor i felicitat no vagin de la mà, per a mi en son un de sòl.
"Aquel que dice conocer la felicidad, es pq la perdió". Quanta raó tenia...
Però ara que ja ha passat el Sant Jordi puc dir que va ser un gran dia, un dia per a no oblidar. No recordo un Sant Jordi tan especial, ni tan divertit, ni tan.... tan resacos ;p Dessitjo que tots hagiu tingut un Sant Jordi com el meu.
PD: Al final sí que vaig tenir rosa!!!!!!!!!!!!!
1 comentario:
quin és aquest llibre embolicat al fons de l'armari? Podríem compartir-lo!
Publicar un comentario