De tan en tan escolto les meves propies paraules...
Al mirar aquesta fotografia no puc evitar d'emocionar-me. Molts creuràn que és sentimentalisme barat, un record més per guardar en el sac de la memoria. Però si en una cosa crec és en l'amistat. Serà pq sempre he tingut la sort de tenir al meu costat gent que em domostren cada dia el que significa, gent que està amb mi "para lo bueno y lo malo", per sempre i desde sempre. Per això el meu llistó de vegades és massa alt. I tot i aixì continuo trobant-me amb persones que no puc deixar d'admirar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario