Com un infant, d’amagades i de puntetes, em colava a la saleta, davant d’aquell armari que era com el cofre del tresor. Un tresor de xocolata.
Diuen que el temps fa endolçar el record i oblidem els mals moments. Però com endolçar més un passat que estava ple de bombons??? Un armari ple. Clar que no tot era bonic, tenint en compte que van començar a passar factura i cada vegada m’hi assemblava més (a l’armari dic). Quan algú t’obre les portes de casa seva ( i les del seu cor) el que no t’esperes és que et rebin cada dia com si fos el primer, t’acullin i t’estimin per tu mateixa, sense mereixeu. T’abracin, trencant d’aquesta manera la barrera que sempre havies tingut cap al món exterior. Son tantes les coses que voldria dir que s’amunteguen les unes sobre les altres i les idees divaguen pel record, perden el fil de la coherència. Sempre m’he sentit com una impostora als seus ulls, com si no fos digne de la llum que veig en ells.
I és avui que tornen a mi els sabors de les xocolates i dels bombons acompanyats d’un tebi record d’amor, l’únic i verdader amor, aquell incondicional entre persones, pur i màgic, com el d’una mare als seus fills. Aquell que no coneix el temps ni la distancia, el que roman adormint i en silenci però mai mort. Desitjaria ser diferent per a que tot fos diferent, millor, igual. En l’eterna nit de la meva anima sempre sereu benvinguts, especialment avui un dia com qualsevol altre, un dia per a recordar.
Diuen que el temps fa endolçar el record i oblidem els mals moments. Però com endolçar més un passat que estava ple de bombons??? Un armari ple. Clar que no tot era bonic, tenint en compte que van començar a passar factura i cada vegada m’hi assemblava més (a l’armari dic). Quan algú t’obre les portes de casa seva ( i les del seu cor) el que no t’esperes és que et rebin cada dia com si fos el primer, t’acullin i t’estimin per tu mateixa, sense mereixeu. T’abracin, trencant d’aquesta manera la barrera que sempre havies tingut cap al món exterior. Son tantes les coses que voldria dir que s’amunteguen les unes sobre les altres i les idees divaguen pel record, perden el fil de la coherència. Sempre m’he sentit com una impostora als seus ulls, com si no fos digne de la llum que veig en ells.
I és avui que tornen a mi els sabors de les xocolates i dels bombons acompanyats d’un tebi record d’amor, l’únic i verdader amor, aquell incondicional entre persones, pur i màgic, com el d’una mare als seus fills. Aquell que no coneix el temps ni la distancia, el que roman adormint i en silenci però mai mort. Desitjaria ser diferent per a que tot fos diferent, millor, igual. En l’eterna nit de la meva anima sempre sereu benvinguts, especialment avui un dia com qualsevol altre, un dia per a recordar.
2 comentarios:
m´agradat molt, gracies, de qui tu ja saps
Nena k macu! Em sento molt identificada amb les teves paraules, de veritat t'ho dic. M'has fet sentir un calfred bestial i més ara k ha passat tot lo del meu Exsogre k ha fet k revisqués un munt de sentiments, i sortissin un munt de records k ja estaven més que enterrats, o això k creia jo.. pk soc així de guay, k penso k tot és un tràmit. I un culló! NI tràmit ni òsties!
Publicar un comentario