De pena

Avui el món sencer no ho sap, no sap que algú a mort de pena. Tot segueix el seu curs, i res ha canviat. Però avui en algun lloc avui a mort de pena. Algú amb un gran futur, algú que ahir s'aixecava feliç pels esdeveniments, feliç per dur en el seu ventre el fruit de la il•lusió i l'esperança. Avui la joventut, la felicitat i l'amor s'han escorregut pel clavegueram. Avui ja no queda res de tot allò, de la parella, del fill, d'ella. No se qui era, no conec el seu nom, però comparteixo la pena d'una mort inesperada, d'una pèrdua tan absurda, tan injusta. Vull creure, en el meu món de fireta, que ha marxat a cuidar del seu fill no nat, per cuidar-lo allà on siguin. Per a que no estigui tot sol en l'obscuritat, per cantar-li nanes a cau d'orella i abraçar-lo per les nits. A marxat seguint l'estela del seu rastre.
Aquesta nit un nadó dormirà entre els braços de la seva mare, aquesta nit un pare plorarà la pèrdua.