Avui, és potser el primer dia d'una nova vida. I com és normal, els inicis de tot sempre son complicats. El naixement d'una persona és un pas traumàtic, les il•lusions i les esperances es barregen amb la por i els nervis. Por al desconegut, por al primer pas, por al que serà. Avui, per fi, algú a qui estimo més que a la meva vida, està donant un primer pas per a un futur millor. Un futur amb inici incert i sobretot dolorós. Algú tan valent com per entrar en un quiròfan quan ni tan sols es capaç de no marejar-se al veure sang.
Un algú a qui estimo incondicionalment, algú que no suporto de vegades i en canvi saber que corra pel món fa que em senti una mica menys sola.
Avui, porto la fe en el cor de que tot anirà bé, demà tot serà diferent i el sol brillarà de nou.
Ànims, jo estaré sempre al teu costat.
1 comentario:
Avui, aprop de fer casi 1any d'aquest dia, llegeixo les teves paraules i es imposible no fer caure ninguna llagrima per la meva cara... Ja fa gairebé un any del dia que vaig decidir cambiar la meva vida...i encara que mil vegades hagi dit que m'habia equivocat, ara amb el cap al seu lloc, dic q ojala hagues pres la desicio molt abans, pero necesitava l'apollo de la persona que mes estimava jo...(la meva parella) i el vaig acabar tenint, l'unic que ara ja no tinc a la meva parella...com cambien les coses...qui ho hagues dit...
T'estimo Meri, gràcies per ser la meva germana gran, que encara que jo mai et digui q t'estimo, tambe et porto dins meu...
Publicar un comentario