Desitjos equivocats

Pq serà que mai estem contents amb el que tenim? Quina és la raó que fa que sempre espatllo les coses???? Fa temps puc dir que sóc feliç. Tan feliç que no m'ho podia imaginar. Però el destí, la meva naturalesa innata al drama, ha fet que ho espatlles tot.
M'he equivocat de segle, avui en dia la gent no mor per amor, no es desditjat tota la vida per un amor que no era amor i que mai ho va voler ser.
M'he equivocat de desig i ara he perdut la meva feliciat. He trencat amb un present que aportava llum a la meva vida. Em

costa acceptar que estic enamorada de nou d'una persona increible i bona. No vull tenir por, no vull fugir. Estaré aquí, per quan decideixis perdonar-me, per si decideixes oblidar-me. Tan es el que passi d'ara en devant... sempre estaré per aquí.