Train

Des de sempre, sec en aquesta estació veient passar els trens. Imaginant que algun dia pujo en un d'ells i hem porta directe al meu destí. La gent passa, atrafegada, amb presses, abrigats amb grans abrics. Amb maletes o simplement amb les mans a les butxaques. Asseguda en un banc he conegut a persones que han compartit amb mi el seu temps d'espera, però sempre arriba un tren que se'ls emporta lluny, molt lluny. I amb cada un d'aquests comiats he perdut una part de mi. Sense adonar-me, poc a poc, amb el pas dels anys, a quedat tan poc de mi en aquest banc que ja la gent no em veu. Ara sóc com el vent, corro lliure per cada racó d'aquest món. Hi ha gent que porta a les butxaques , entre claus i monedes, el meu cor. I ni tan sols ho saben...