Aquest principi de mes en Corso va fer ja tres anys. Qui ho hauria de dir quan va arribar a casa tan petit i indefens. Ara està fet tot un homenet. Tot un supervivent de la nostra convivència. És l'únic supervivent a tots els canvis. L'únic que m'ha aguantat fins hi tot quan ningú ho feia. Pobret meu! Ara que la padrina li ha regalat, per fi, una casa enorme i que gairebé el tenim emancipat, crec que li regalaré la decoració del jardí i qui saps si un bon amic, que aquests no marxen ni s'obliden de tu.
1 comentario:
una mica seriós aquest noi . oi?
Publicar un comentario