Amsterdam

Dissabte, dissabte marxem cap a Amsterdam. Un viatge que fa molt de temps hauria d'haver fet, un compte pendent amb la meva vida. Seran només quatre dies, espero que plogui, que faci sol i que puguem retrobar la felicitat que un dia vam trobar en bici camí de Damm. Sota un cel gris i entre les aigües dels canals, potser qui sap, aconsegueixi alliberar-me de mi mateixa. No se que espero trobar, o a qui, només se que ho necessito fer. I malgrat resultar ser un viatge multitudinari (és el que te tenir tantes amigues) res serà diferent. Espero perdrem, perdre de nou, i sortir amb el cap ben alt. Sortir caminant, de peus, com mai ho hagués imaginat que ho faria. Pq ara se que hi ha molt més...