Odio les paraules tan com les estimo, tan com les faig servir, tan com les parlo i les penso. Elles fan que el meu pensament d'estructurat, la majoria del temps, trobi a vegades una sortida a l'exterior. I no sempre aconsegueixen transmetre la veritat. No ho dic per dir, ser del que parlo. Les paraules tenen efectes diferents en les persones segons l'ordre en que les deixi anar. A vegades uneixen i d'altres trenquen cordes. Provoquen somriures o frenen en sec el delírium trèmens dels comiats (cosa que al final, després de molt rumiar, agraeixo).
M'encanten sempre les sorpreses, sobretot aquelles que no espero, que només imagino i que no penso que es puguin fer realitat. Aquelles en les que el món es fa tan petit que només hi som tu i jo. T'enredo i m'enredes i ens deixem enredar. Petons de comiats inesperats que pinten somriures durant hores. Odio les paraules tan com les estimo, tan com odio pronunciar un adéu o un fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario