Jo penso que no ho vas entendre,
que mai t'hi vas parar a pensar,
perque les grans mentires,
van pasar a ser veritats.
Perque mentre tu escoltaves el silenci,
jo et perlava,
perque mentre tu et pensaves que estaves abandonada,
jo et buscava,
perque quan tu vas pensar que no hi havia res a fer,
jo encara lluitava.
Per això i més,
per tots els moments que van passar i ens vam perdre,
per tots aquells instants que recordarem
quan passi el tren de l'oblid,
per a quan ja no cantin les estrelles per la nit,
ni hi vinguin les tempestes d'una nit d'estiu per compartir,
aleshores només ens quedarà l'ampolla buida per fer un brindis de les coses que mai vam dir.
By JC
10/09/2003
PD: Quanta raó tenies...
No hay comentarios:
Publicar un comentario