Ja som aquí, és el que te marxar....Ara mirant enrere, d'Amsterdam m'han agradat les cases, els canals, les bicis... sobretot les bicis. Hem tingut sort i malgrat el fred hem gaudit del sol, del cel blau, del verd intens, la brisa del nord, dels riures pels carrers, els hot-dogs al parc, de les degustacions de formatge i cervesa. De tot això i de la companyia, que com sempre fa que tot giri cap a on s'ha d'anar, encara que no tinguem gaire clar on està el nord o Vondelpark. Quatre dies on les preocupacions, obligacions i demés han quedat submergides en l'aigua tèrbola i freda dels canals. Deixant a la llum el que som, el que sempre hem sigut, les mateixes que sense defallir cada tarda pedalejàvem fins al Fou, les mateixes que escrivíem notetes en mig de Naturals.
Amsterdam per mi la nova ciutat de la llum, no, no he provat res al·lucinogen, ho dic en serio. Es respira una pau, una tranquil·litat, que suposo no imaginava o no esperava trobar. El silenci que corria entre els carrers asoleiats, la màgia...
No hay comentarios:
Publicar un comentario