Que si plou i fa dies tristos és pq el hivern ha marxat i la primavera plora pq el troba a faltar. L'últim llegat són refredats i son dins les butxaques. Ara que creiem que per fi havia arribat la llum, el cel s'omple de núvols grisos. I la gent farta de foscor es treu les mascares mostrant per un instant el jo profund i obscur.Plou. Només plou.
Dins del llit sota les mantes ressona la pluja com a banda sonarà de somnis terrorífics i despertars de despertador. Ja només queda un dia, un de sol, per ser qui vull ser, qui sóc sempre que no estic aquí. Alliberada de la rutina i dels peus arrelats a la terra. Dels voltors i dels cuadres negres que no van en cotxe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario