El que te el temps

Quan la rutina apreta i la foscor no marxa quan surt el sol, la ment necessita una via d'escapament. De vegades somnio, d'altres només cal recordar. Fugir. Avui he tornat a Namviet, i com que Mr. Goolge ho sap tot, li he demanat que m'evoques imatges d'aquell lloc. Però resulta que les fotos són en blanc i negre, i només surt guerra, misèria, mort, por, humitat i foc. Amb una ganyota "extranya" passo les fotografies sense reconèixer aquelles terres que es van presentar davant meu amb colors vius, gent amable i sabors extraordinaris. I no se si es que la guerra no va existir mai o és que he tingut la sort de viure en un somni.