martes, mayo 17, 2011
domingo, mayo 15, 2011
jueves, mayo 12, 2011
Viatjar

Però avui, tal com surti d'aquí agafaré l'avió camí de Berlín. Camí de cerveses amb amics i codillos per sopar. Camí de la història, camí d'un milió de fotografies.
Però tot això ja ho tinc, tot això ja està preparat. I pel meu cap ja volen altres projectes de rutes italianes...
Així que quan aquesta nit tanqui els ulls i em deixi emportar per les ombres seré a una altra ciutat, a un altre país i això no deixa mai de sorprendre'm, mentre espero que el futur truqui a la porta.
Corso
martes, mayo 10, 2011
Detalls que no es tenen

Però de sobte et dones compte un dia que realment no ha importat. I és llavors que li dones voltes i més voltes i et sents com una estúpida i t'indigna. I quan et negues a fer homenatges a una cosa que per tu és tan normal resulta que corres el risc que et titllin de desagraïda. I aquesta idea encara t'indigna molt més. Serà possible?? Brrrrgggsss.......
domingo, mayo 08, 2011
Berlin o no Berlin? That is the question...
Mirall

Estic completament sola a l'habitació, tot és a lloc, no hi falta res i el mirall, ple de realitat, ja no te ganes de jugar a fet i amagar.
El mar

Serà q les coses passen per un motiu o senzillament pq han de passar. Però al escoltar aquesta cançó vaig pensar que hi ha molta gent que no han compartit mai un dia de platja junts, i en canvi d'altres fins hi tot dies sencers en una barca, embetunats en crema fins al nas. Tot allò q deixem de fer, no tornarà mai...
jueves, mayo 05, 2011
Entrades

I somric pq aquest cop prometo que sabre la lletra de les cançons i no seré l’única que sempre es queda sense entendre res!
martes, mayo 03, 2011
El que sóc.

Avui més que mai em sento jo....
De tornada i de neteja

Un dia, d'ara fa ja molts anys, una persona hem va portar fins aquí i hem va dir que podia escriure tot allò que volgués, que sentis, que imaginés... i així ho vaig fer fins que vaig ser conscient que podia ser llegit per gent que ni tan sols coneixia, que ni tan sols imaginava que existia. I des de llavors mesurava les meves paraules, els meus sentiments, i procurava escriure sempre pendent de qui podia llegir. Ara que m'he desprès d'alguns objectes inanimats tornaré a escriure per la única persona per la qual escric, per mi mateixa. Les paraules volten sempre pel meu cap, quasi mai amb sentit, però necessiten ser escrites sobretot quan criden i no em deixen dormir. Escric per expressar-me, pq parlo molt i no dic res. Pq únicament sóc paraula i odio que se les emporti el vent.
viernes, abril 01, 2011
Primavera
No hi penso en tu, ni sovint ni poc. De vegades, sense saber pq la gent em pregunta per tu i jo fa temps que et vaig perdre la pista, i no se que els hi he de dir. No et trobo a faltar, segurament, i crec que aixo és bo per mi. Pero d'una manera que ara ja no sóc capaç a comprendre la gent ens a lligat com si fossim un de sol i pregunta per tu i ja no tinc respostes a donar. I és llavors quan se que una. altre vegada me tornat a equivocar. Pq has desaparegut, de la mateixa manera que vas apareixe amb un PUM!, i ni tan sols m'havia adonat. I en aquests dies que són tan iguals a quan tot va acabar i encara pregunten si se com et va, recordo qui erets i lo molt que et vaig estimar. Que bonica és la primavera i els dies plens de llum.
Published with Blogger-droid v1.6.8
jueves, marzo 24, 2011
Temporades
Ja es veia a venir, tot i ser de cop i volta, tot i ser quelcom inesperat. Pero les pitjors prediccions s'han fet realitat i ara ja només queda esperear. Esperar i creuar els dits per a que no torni a passar. I es que no és agradable veure el món des de les hombres. Aquestes de vegades guanyes i engulleixen tot el que troben, la llum del dia, les hores, el riures, les oportunitats... Costa lluitar contra l'obscuritat quan aquesta viu dins dels teus ulls...
Published with Blogger-droid v1.6.7
jueves, marzo 17, 2011
Permis
S'ha acabat el temps de permis. Els minuts concedits en un partit. Toca afrontar pors i deixar per més endevant tot allo que sigui claror. Entro de nou dins la boca del llop i el final del tunel ara cau molt lluny.
Published with Blogger-droid v1.6.7
miércoles, marzo 16, 2011
martes, marzo 15, 2011
News

Last night, in the county of New Hampshire, different witnesses say us that strange phenomenon appeared in the sky. Lights moved quickly and an erratic way on a clear night. The same witnesses called the police who didn’t make any official statement.
Some farmers of the community reported them that this early morning the more phenomena appeared without explains in their farmland. Those crops were still green they have emerged with clear signs of combustion. Scared people are hiding in their houses and some people are getting together in the pubs. They are looking forward to the news.
The Mayor confirms that these events may be the work of some jokers. The Mayor is in meeting whit Scotland Yard agents.
We have interviewed some of the affected of this strange event. Henry Smith said that last afternoon his crops were good. He said that this phenomenon hasn’t done by jokers because his dogs would have barker.
Although Rose McFinn who is 88 years old and she has lived in New Hampshire since she was born. She said that there are some younger who have fun to alarm to community.
We will keep you informed when we will have news.
Some farmers of the community reported them that this early morning the more phenomena appeared without explains in their farmland. Those crops were still green they have emerged with clear signs of combustion. Scared people are hiding in their houses and some people are getting together in the pubs. They are looking forward to the news.
The Mayor confirms that these events may be the work of some jokers. The Mayor is in meeting whit Scotland Yard agents.
We have interviewed some of the affected of this strange event. Henry Smith said that last afternoon his crops were good. He said that this phenomenon hasn’t done by jokers because his dogs would have barker.
Although Rose McFinn who is 88 years old and she has lived in New Hampshire since she was born. She said that there are some younger who have fun to alarm to community.
We will keep you informed when we will have news.

Goteres

I és que a Barcelona plou a bots i barrals, el dia transformat en negra nit. Una ullada en sèpia del món modern.
Rierols d'aigua baixen carrer avall i el nostre edifici, amb complexa d'un vell vaixell mercantil, sura a la deriva entre la resta d'edificis de la ciutat. I el va i ve de les onades fa que tots dansem al ritme d'una musica silenciosa. En mig de la tempesta s'escolten crits de "achicar el agua" i som-hi tots a treure l'aigua per les finestres. Arremangats i amb botes de goma pugem i baixem plantes i segellem aquells despatxos que ja no podem salvar. I a tot això el veí del davant segueix fent fotos d'amagades a l'altre banda del carrer, creient-se amagat dins la foscor de l'habitació.
Qui deu ser???
Avui de segur que anirem a dormir baldats, tanta feina i tanta aigua sort en tenim que la gent de maquines estem a les ultimes plantes i aquí encara l'aigua no ha arribat.
domingo, marzo 13, 2011
Pluja
Ara la pluja es tan suau que no escolto et tic tac de les gotes caure contra el terra i sembla que res hagues estat real...
I no se, si hagues sigut millor...
jueves, marzo 10, 2011
De tu

Però la gent no em creu i somric al veure la seva tossudesa lo equivocats que estan.
martes, marzo 08, 2011
Estar sense estar

Feliç dia de la dona treballadora.
Tuba
jueves, marzo 03, 2011
miércoles, marzo 02, 2011
martes, marzo 01, 2011
Busco feina nova, busco vida nova
De vegades ens aixequem amb el peu esquerra i serà el temps però últimament tots els dies són de peu esquerre. I quan això succeeix és que la vida necessita una empenta per seguir endavant. Pintar nous horitzons, respirar nous aires. Un redecora la teva vida que impliqui des del pintaungles fins a l'hora d'anar a dormir. Canviar el fus horari, canviar el clima, i sobretot canviar el color de les cases i el cel. Però no se si tinc edat per fer unes coses o per fer unes d'altres. Si la vida és tal i com nosaltres volem pq no hem sento plena amb la vida que tinc? M'he quedat per por, per por a moltes coses, al canvi, a sentir-me sola. I no me adonat que ja ho estic.
viernes, febrero 25, 2011
miércoles, febrero 23, 2011
Silencis

Esperaré
Esperaré a que sientas lo mismo que yo,
a que a la luna la mires del mismo color
Esperaré que adivines mis versos de amor
y a que en mis brazos encuentres calor
Esperaré a que vayas por donde yo voy,
a que tu alma me des como yo te la doy
Esperaré a que aprendas de noche a soñar,
a que de pronto me quieras besar
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo,
mi amor, esperaré.
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo, mi amor, esperaré....
martes, febrero 22, 2011
martes, febrero 15, 2011
Trens

Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.
lunes, febrero 14, 2011
viernes, febrero 11, 2011
martes, febrero 08, 2011
I si les coses van be?

Published with Blogger-droid v1.6.7
lunes, febrero 07, 2011
La teva nova vida és a ....
Dies i dies, mails pendents d'obrir. Casualitats de la vida i somric per la coincidència, pel joc de l'atzar, per aquelles coses que passen sense cap sentit. Avui m'han dit on es troba la meva nova vida, el inici d'allò que vull. Quina mala llet que hagi de ser precisament allà.


domingo, febrero 06, 2011
Tardes de diumenge

I se que m'equivoco al escriure aquestes linies, se que faig malament al parlar del que no toca, pq el temps passa i ni els amics queden.
jueves, febrero 03, 2011
Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força

Benvingut a la millor dècada de la teva vida. On torbaràs l'home que seràs, on descobriràs el món adult des de la innocència dels teus vint anys. Viuràs lliure en el vent i volaràs pel món seguint un camí que encara no s'ha inventat. Tindràs alegries, amor, riures i potser algun entrebanc, però tot passarà si et mantens de peus, si segueixes sent com tu ets. Viatja, no deixis res per fer, no et quedis quiet, no deixis res per demà, aquest no existeix. Busca i lluita pels teus somnis, creu i tingues fe, les coses sempre poden ser millor, no hi ha res que no siguis capaç de fer. Ara que tens vint anys, surt al món amb el cap ben alt i pinta'l dels teus colors!
Joan Manel Serrat - Ara que tinc vint anys
martes, enero 25, 2011
Deu dies per que en siguin deu de rodons.

Coses que m'agrada fer
Els inicis de les relacions sempre són iguals. Emoció, nervis, impaciència i sobretot ganes de molt més. Sovint em passa amb totes les meves relacions, les humanes i les materials. Serà cosa de caràcter. La gent parla de capritxos, jo parlo d'amor. De primera vista, de amb el temps. Tan és, pq aquest cop la sensació és diferent, passatgera segur, però diferent. I és que el món és millor si s'està de cap per avall. I mentre ocupo el meu pensament amb agulles i teixits de colors, estructures en anglès i homeworks, amb cançons que no m'abandonen i gent que sí que ho fa, ara la meva futura fixació és posar-me de peus en l'aire i deixar la ment en blanc. Riure i fer un OM per la comunitat. Quan tot deixa de funcionar cal donar-li la volta i tornar a començar. Són coses que he descobert que m'agraden, coses que m'enamoren i no vull deixar de fer.

lunes, enero 24, 2011
Botons
fa temps vaig escoltar aquesta cançó i em va agradar molt. I suposo que un dels meus propòsits d'any nou ha fet que torni a mi... ara no me la puc treure del cap.
.... Pq no m'escapi fes-me uns quants repunts... resegueix-me amb puntetes.....
.... Pq no m'escapi fes-me uns quants repunts... resegueix-me amb puntetes.....
Beth - Botons
domingo, enero 23, 2011
Provant 1, 2, 3. ..
M'ha costat, ho reconec. Pero per fi ho he esbrinat. Per fi se com escriure entrades fins hi tot quan no estic asseguda davant l'ordinador. El problema seran les faltes que faré, primer pq no tinc opció als accents oberts i segon pq no tinc un corrector que faci de filtre a la meva incapacitat visual a detectar-les. A favor meu diré que el teclat es tactil i diminut, així que ja us podeu anar fent a la idea de com seran les proximes entrades.
La part bona de tot aquest avanç tecnologic és que puc escriure des d'on vulgui mentre tingui connexió a internet.
Benvinguts a l'era de la tecnologia!
La part bona de tot aquest avanç tecnologic és que puc escriure des d'on vulgui mentre tingui connexió a internet.
Benvinguts a l'era de la tecnologia!

miércoles, enero 12, 2011
Propòsits d'any nou sense pròposits

Benvinguts al 2011. Un any que sense jo voler-ho, sense jo esperar-ho a començat fort. Amb tot un seguit de propòsits que ni tan sols m'havia plantejat. Però hi són, un a un han anat caient com qui no vol la cosa i tan sols a dia 12 de Gener ja estic apuntada a quatre coses diferents i amb planificació de que al Febrer pugui aparèixer alguna coseta més.
I mentre els socis pressionen per saber el que s'embutxacaran aquest any avui tinc dia de presses amunt i avall amb els propòsits, amb les activitats que malgrat ser lúdiques col•lapsen el meu temps i la meva energia. El rellotge marca les hores que avui semblen més curtes que de costum. Esperem que demà sigui un altre dia i la feina sigui tan sols feina.
I mentre els socis pressionen per saber el que s'embutxacaran aquest any avui tinc dia de presses amunt i avall amb els propòsits, amb les activitats que malgrat ser lúdiques col•lapsen el meu temps i la meva energia. El rellotge marca les hores que avui semblen més curtes que de costum. Esperem que demà sigui un altre dia i la feina sigui tan sols feina.

viernes, diciembre 31, 2010
ULTIM DIA DE L'ANY
Avui és l'últim dia d'un any que segurament sigui l'últim any per a moltes coses. Coses boniques i d'altres que ja no recordo. Un any de grans viatges, d'esforços, de recompenses i de karma. I no se pq mentre acabo de repassar els actius fixes i apuro els últims minuts de la meva jornada laboral, compartint bons desitjos per a tothom i que per fi l'any que ve sigui l'any del reconeixement professional (que ja tocaria), m'ha vingut una cançó que feia molt de temps no escoltava. Una cançó que no parla de Nadal però que m'inspira una gran melancolia. I com que aquest dia a començat amb pluja (i la pluja sempre porta records d'altres pluges), una petita pena s'ha instal•lat sota la pell per tot allò que ja no hi és, pel que no tornarà mai i demés contes per no dormir. Avui vaig en cotxe, camí d’algun lloc que ja no recordo, les gotes de pluja piquen contra el vidre i de fons sona una cançó que m'agrada i tararejo mig ennuvolada per la son...
Bon any a tothom i que per fi tot sigui possible!
Bon any a tothom i que per fi tot sigui possible!
jueves, diciembre 30, 2010
martes, diciembre 28, 2010
Dies d'innocencia i d'altres històres per a no dormir
Passejant pel blog d'un amic m'he trobat amb la seva innocentada i no he pogut més que somriure per les il·lusions dipositades i les ganes de nous aires que alguns proclamen.
viernes, diciembre 24, 2010
Una bona amiga
Avui algú m'ha fet pensar que tinc una bona amiga. Que sempre ha estat amb mi. Malgrat ser tan diferents, malgrat no entendre'ns la meitat de les vegades, camina al meu costat sense importar-li que faci ni quantes vegades fiqui la pota. Representa aquella part de mi que no hi és, la part més racional del meu jo, la part practica i sense sentimentalisme barat. Sense floritures ni dramatismes. No ens entenem i sempre acabem explicant-nos la vida per intentar veure les coses sota un altre prisma.
jueves, diciembre 23, 2010
martes, diciembre 21, 2010
Propòsits d'any nou

Així que el propòsit d'aquest any nou nº 1 serà aprendre anglès (entendre i parlar) per poder fer alguna cosa de profit el dia de demà.
lunes, diciembre 20, 2010
Regal de reis per estrenar en la Nit Gran

jueves, diciembre 16, 2010
Combinacions "extranyes"
Passejant pel mig de Boston varem veure a un famós que associo amb la meva infància, amb la meva mare, amb una cançó surtin des de la cuina quan les tardes eren eternes i càlides, on les joguines sempre estaven escampades pel terra del balcó i els gats miolaven al descampat. I per un moment vaig sentir la temptació de sortir corrents darrere seu i explicar-li, com si fos el més important del món que aquella persona sàpigues que és part de la meva vida i del que sóc pq la meva mare n'estava enamorada. I somric al pensar la cara de poker que se li hagués quedat al pobre home si ho hagués fet. Però potser no era ell i la memòria em juga una mala passada i encara hagués estat pitjor ficar la pota d'aquella manera, no? Ara ja mai ho sabré... i la màgia continua.
(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)
(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)
Primavera que espera
Aquest any que entra portarà una primavera plena de flors, de mil colors que brillaran en dies de sol, dies de pluja, entre les llàgrimes i els rius. Aquesta primavera portarà Paus, portarà Secrets, Somnis, Futur...
És esperança i és Fe. Qui sap, potser aquesta vegada ho fem millor i el demà sigui un món millor gràcies a la primavera que ve, a les flors del món, a la il•lusió. I només potser algun dia tingui una torreta bonica on plantar la meva flor.
És esperança i és Fe. Qui sap, potser aquesta vegada ho fem millor i el demà sigui un món millor gràcies a la primavera que ve, a les flors del món, a la il•lusió. I només potser algun dia tingui una torreta bonica on plantar la meva flor.
lunes, diciembre 13, 2010
viernes, diciembre 03, 2010

lunes, noviembre 29, 2010
Setmana horrible

Quina setmana tan horrible, aquesta setmana passada i encara hem queden 654 dies (dels 730) per a que tot això s'acabi...... Qui m'animaria a mi per ficar-me en aquest suplici?? Snifff snifff
Em sento com si tingues una dentadura de broma 24h al dia i no me la pugués treure. Vale, dormo exactament igual, però no parlo bé, no menjo bé (imperdonable) i a sobre tothom te opinions al respecte de com hauria d'actuar. I jo entre tanta opinió pregunto, quin dret ens creiem tenir per opinar de les penes dels altres?? En fi, resignació.
Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Ja no puc més.... snifff sniffffff
domingo, noviembre 28, 2010
Me despido

Hablamos casi cada día, tu voz saliendo por el auricular suena fuerte a veces y mi corazón se llena de esperanza. De sueños imposibles y eternidad. Pero luego llega el momento de la despedida y nuestros miedos aparecen de nuevo. Empiezas por decirme adiós y yo acabo disimulando las lagrimas para que no te des cuenta que no seré fuerte cuando llegue el momento. Me dices que me quieres, que siempre me has querido. Yo te quiero, siempre te he querido. Con toda el alma. Un sentimiento extraño se apodera de mi y te lanzo todos los "tequiero" que me quedan por decirte, todos los "tequeiro" de una vida entera sin ti, se amontonan uno detrás de otro y se mezclan con las lágrimas que no dejan de caer. No quiero que veas mi miedo, que intuyas mi pánico a la vida sin ti. Se que te estas despidiendo de mi por si no hubiera otra llamada y yo me despido de ti por si no tuviera la oportunidad de estar contigo cuando decidas abandonar.
Y sin saber muy bien como acabo colgando el teléfono, me quedo en silencio en medio de la gran ciudad, las calles llenas de gente, coches, luces, frío, más gente, más coches, más frío. Te quiero.
jueves, noviembre 25, 2010
Querido amigo invisible:
No se quien eres, ni si me quieres. Llega Navidad, me gustan las luces, los regalos y los largos paseos por la ciudad. Me gusta el va i ven de la gente, encogidos dentro de sus abrigos, guantes y bufandas. La noche fría sobre el asfalto, el vaho de las sonrisas, el crujir de las huellas en la escarcha.
Soy una persona con gustos extraños. No me regales collares ni me invites a los bares. Me gusta el sol, la playa y las hamacas. El olor a bizcocho al entrar en el portal, un juego de niños al otro lado de la pared. Acariciar con los pies las sabanas al despertar y perderme en un día de lluvia.
Sueño en patchwork y todos los lunes tendrían que ser lunes al sol.
Querido amigo invisible, espero verte pronto.
Con todo mi cariño,
Yo.
Soy una persona con gustos extraños. No me regales collares ni me invites a los bares. Me gusta el sol, la playa y las hamacas. El olor a bizcocho al entrar en el portal, un juego de niños al otro lado de la pared. Acariciar con los pies las sabanas al despertar y perderme en un día de lluvia.
Sueño en patchwork y todos los lunes tendrían que ser lunes al sol.
Querido amigo invisible, espero verte pronto.
Con todo mi cariño,
Yo.

viernes, noviembre 19, 2010
Vieires
Quina tonteria desitjar bon dia, quina tonteria desitjar un bon cap de setmana. I per la comisura dels llavis s'escapa un somriure nervios amb aires de Portugal. Bom fim de semana, obrigado pelo sorriso.

Dia de San Crispi
Benvinguts a la festivitat de San Crispí. Si, com ho sentiu, si consulteu el santoral avui és el dia de San Crispí, felicitats a tots els Crispins (si és que hi ha algú que es digui axí). Avui estem de festa grossa doncs fa un any vam decidir que seria el patró de tots els "comptables". Com que desconeixem si de veritat existeix o no, doncs ens hem inventat l'excusa perfecte per menjar unes pastetes i fer una mica de festa. Avui és també una festivitat sense H, una festivitat on una vegada més es demostra que no sempre són les coses com un creu. L'amor és relatiu al igual que tantes altres coses, al igual que l'amistat i no sempre tenen el mateix valor. Decepcionant, sí, però així actua la vida sobre allò que no te valor ni val la pena lluitar. I tot i ser un dia molt feliç us deixo amb una cançó una mica trista...(Otra Vez - Coti)
jueves, octubre 28, 2010
Passejant per Internet

Potser un dia no molt llunyà pugui mostrar la creació al món. Qui sap si no caldrà seguir somniant??
jueves, octubre 14, 2010
Una cara amiga

Fa dies també que la gent em renya per no escriure (sense voler fer-me la important, es clar, que la gent són tots gent de casa). Però avui he rebut un mail, la resposta a un mail que he enviat. Era un mail que rondava pel meu cap feia setmanes però mai trobava el moment adequat per enviar. I és que he anat de bòlid. Amb la feina fins al coll, recuperant-me de les vacances i els caps de setmana per no oblidar. Doncs com us deia, avui he rebut un mail que m'ha alegrat la tarda i és que hi ha gent (i se que em repeteixo) que no cal tenir diàriament a la teva vida, no cal veure sovint, ni tan sols trucar de tan en tan per saber que hi són. Per sort tinc gent així al meu voltant i per això al rebre noticies seves fa que els dies de tardor no siguin tan grisos.
I estic contenta.
Aquest octubre pudent està resultant peculiar, doncs em trobo alliberada de tot lligam i ja no queda fang en el meu interior. Però el món busca el seu propi equilibri particular i ara resulta que el fang es fora de mi. Les coses es compliquen i es recargolen. El fang busca la seva porta d'entrada, ho intenta una vegada i una altra.
Em sento forta en mig de la tempesta però no se si en realitat ho sóc o només ho aparento pq és més fàcil que aixecar-se de nou.
Per això, quan algú al qui aprecies i admires fa un "break" al seu temps apretat i atrafegat per fer un cafè, somrius i acceptes.
domingo, octubre 03, 2010
Comando J
Ha estat un cap de setmana genial, d'aquells que vols repetir i mai trobes el moment. Per sort un cop l'any tenim una cita obligada en alguna part del món. He rigut, he tornat a menjar gelats de San Crispino, pizzes al carrer, passejar per el Trastevere... i totes aquelles coses que pots fer mentre et perds per Roma.
viernes, octubre 01, 2010
Aquesta nit dormo a Roma
Deu minuts i acabarà la jornada laboral. Deu minuts i el compte enrere es posarà en marxa. Després de molts dies, de ni tan sols poder pensar-hi aquesta nit agafem l'avió camí de Roma. Serà només un cap de setmana, però serà genial!
La maleta a mitges, tot escampat sobre el llit, decisions d'últim moment... estic estresada...
I sobretot la moneda per tirar a la Fontana di Trevi per poder tornar-hi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)