Berlin

Va ser increiblement divertit!

No m'he oblidat...

Potser ho pot semblar, els anys ja ho tenen això. Però des d'aquí encara ara l'aire porta velles melodies sense nom.

Viatjar

És veritat que encara queda mooolt de temps per l'agost, pel meu súper mega ultra llarg viatge. Un viatge on agafarem l'Orient Express i donarem la volta al món. Un somni fet realitat en una nit d'estiu.
Però avui, tal com surti d'aquí agafaré l'avió camí de Berlín. Camí de cerveses amb amics i codillos per sopar. Camí de la història, camí d'un milió de fotografies.

Però tot això ja ho tinc, tot això ja està preparat. I pel meu cap ja volen altres projectes de rutes italianes...

Així que quan aquesta nit tanqui els ulls i em deixi emportar per les ombres seré a una altra ciutat, a un altre país i això no deixa mai de sorprendre'm, mentre espero que el futur truqui a la porta.

Corso

Aquest principi de mes en Corso va fer ja tres anys. Qui ho hauria de dir quan va arribar a casa tan petit i indefens. Ara està fet tot un homenet. Tot un supervivent de la nostra convivència. És l'únic supervivent a tots els canvis. L'únic que m'ha aguantat fins hi tot quan ningú ho feia. Pobret meu! Ara que la padrina li ha regalat, per fi, una casa enorme i que gairebé el tenim emancipat, crec que li regalaré la decoració del jardí i qui saps si un bon amic, que aquests no marxen ni s'obliden de tu.

Detalls que no es tenen

Sovint fem coses que ens agraden, pel simple fet que ens agraden. Les fem i gaudim de fer-les. I amb el simple fet de gaudir ja ens sentim completament satisfets. Ho fem pq sí. Pq no fent-ho no seriem nosaltres mateixos. Ho fas sense esperar res a canvi, de fet ni tan sols t'ho havies plantejat. No esperes ni un gràcies pq tampoc ningú t'ho havia demanat.
Però de sobte et dones compte un dia que realment no ha importat. I és llavors que li dones voltes i més voltes i et sents com una estúpida i t'indigna. I quan et negues a fer homenatges a una cosa que per tu és tan normal resulta que corres el risc que et titllin de desagraïda. I aquesta idea encara t'indigna molt més. Serà possible?? Brrrrgggsss.......

Berlin o no Berlin? That is the question...

Queden dies per a que agafi el vol destinació Berlín. Encara no he decidit que fer, si anar o deixar passar aquesta oportunitat. Estic en una disjuntiva i no ser que he de fer. Potser si que hauria d'anar per desconnectar d'aquesta primavera que te complexa d'hivern gris i lleig. Berlín pot ser el meu bitllet de sortida i d'entrada a la meva vida. Però no tinc ganes de gent. No tinc ganes d'esforçar-me en caure be. Per primera vegada no ser si he o no he d’agafar el vol... Dubtes estúpids sense fonament. Pors infundades per l'obscuritat. Suposo que dema sortiré de dubtes un cop sàpiga el resultat...

Mirall

Apareixes com una ombra en el mirall. Una cara bonica q somriu des de l'altre costat. Inconscientment acaricio la teva imatge freda i et somric. No m'espantes i tot i així sempre ompliràs el meu pensament de nostàlgia i un suau regust amarg. Em miro als ulls, que fins a les hores no havien vist la meva imatge immòbil, i son buits de tot sentiment. I no passa res. Ja no importa. No importa.
Estic completament sola a l'habitació, tot és a lloc, no hi falta res i el mirall, ple de realitat, ja no te ganes de jugar a fet i amagar.

El mar

Tu i jo no ens hem banyat mai al mar...
Serà q les coses passen per un motiu o senzillament pq han de passar. Però al escoltar aquesta cançó vaig pensar que hi ha molta gent que no han compartit mai un dia de platja junts, i en canvi d'altres fins hi tot dies sencers en una barca, embetunats en crema fins al nas. Tot allò q deixem de fer, no tornarà mai...

Entrades

Avui ha deixat de ploure, de caure pedra i ha sortit el sol. Avui les trucades han fet el seu fruit, les transferències han arribat a port i ja tenim les entrades per anar al concert. Avui per increïble que sembli hem sento feliç i el entrebancs que m'han deixat a les fosques estan una mica més lluny i són ja una mica menys importants. Pq m'encanta tenir projectes entre les mans. M'agrada saber que encara tinc "demàs" per viure. Avui tenim tres entrades que hauré de desar fins que sigui 10 de juny i agafem el cotxe camí de Sant Feliu i puguem cantar (cridar) a ple pulmó les cançons que sonen de banda sonora al cotxe, a casa, al telèfon, a la radio, al cap... de dia i de nit.
I somric pq aquest cop prometo que sabre la lletra de les cançons i no seré l’única que sempre es queda sense entendre res!

El que sóc.

Jo que he viscut dos temps a les fosques, jo que he viscut sota l'aigua, entre els núvols, sota la pluja. Jo que m'he enfadat tantes vegades que no puc ni comptar, que he complert les promeses que vaig fer i que tot i així m'he tornat a enamorar. Jo que segueixo somniant amb tu . Jo que encara tinc secrets que no diré, que t'he perdut mil vegades i encara no se on ets, que guardo potets plens de records, jo que he estat capaç d'obrir finestres i tancar portes. Jo que malgrat el que aparento he rigut, i molt! Jo que seguixo somniat.... Jo que sóc d'extrems, que sempre dic la veritat i que tinc un jo intern. Jo que encara tinc regals embolicats....

Avui més que mai em sento jo....

De tornada i de neteja

Fa dies vaig donar una ullada als blogs que feia temps no mirava i un d'aquests blogs havia canviat d'imatge, s'havia rentat la cara i es presentava al món totalment nu. En essència, un fons blanc amb lletres negres. Va ser inspirador i vaig creure possible canviar d'una vegada per totes moltes de les coses que no m'acabaven d'agradar. Ho he intentat, he tret llistes que no tenien ja sentit, i m'he desprès de tot allò que aquestes alçades havien fet que perdés el rumb.
Un dia, d'ara fa ja molts anys, una persona hem va portar fins aquí i hem va dir que podia escriure tot allò que volgués, que sentis, que imaginés... i així ho vaig fer fins que vaig ser conscient que podia ser llegit per gent que ni tan sols coneixia, que ni tan sols imaginava que existia. I des de llavors mesurava les meves paraules, els meus sentiments, i procurava escriure sempre pendent de qui podia llegir. Ara que m'he desprès d'alguns objectes inanimats tornaré a escriure per la única persona per la qual escric, per mi mateixa. Les paraules volten sempre pel meu cap, quasi mai amb sentit, però necessiten ser escrites sobretot quan criden i no em deixen dormir. Escric per expressar-me, pq parlo molt i no dic res. Pq únicament sóc paraula i odio que se les emporti el vent.

Primavera

No hi penso en tu, ni sovint ni poc. De vegades, sense saber pq la gent em pregunta per tu i jo fa temps que et vaig perdre la pista, i no se que els hi he de dir. No et trobo a faltar, segurament, i crec que aixo és bo per mi. Pero d'una manera que ara ja no sóc capaç a comprendre la gent ens a lligat com si fossim un de sol i pregunta per tu i ja no tinc respostes a donar. I és llavors quan se que una. altre vegada me tornat a equivocar. Pq has desaparegut, de la mateixa manera que vas apareixe amb un PUM!, i ni tan sols m'havia adonat. I en aquests dies que són tan iguals a quan tot va acabar i encara pregunten si se com et va, recordo qui erets i lo molt que et vaig estimar. Que bonica és la primavera i els dies plens de llum.

Published with Blogger-droid v1.6.8

Temporades

Ja es veia a venir, tot i ser de cop i volta, tot i ser quelcom inesperat. Pero les pitjors prediccions s'han fet realitat i ara ja només queda esperear. Esperar i creuar els dits per a que no torni a passar. I es que no és agradable veure el món des de les hombres. Aquestes de vegades guanyes i engulleixen tot el que troben, la llum del dia, les hores, el riures, les oportunitats... Costa lluitar contra l'obscuritat quan aquesta viu dins dels teus ulls...

Published with Blogger-droid v1.6.7

Permis

S'ha acabat el temps de permis. Els minuts concedits en un partit. Toca afrontar pors i deixar per més endevant tot allo que sigui claror. Entro de nou dins la boca del llop i el final del tunel ara cau molt lluny.

Published with Blogger-droid v1.6.7

Quan les pors tornen...

Sovint podem sentir por, por a coses que no existeixen, a coses impossibles. Fets que només existeixen a la nostra ment i a les pel•lícules. Però ahir, des de feia molt de temps, vaig sentir una por real. Una por allò conegut. Por a l'obscuritat més absoluta.

Aniversaris que vindran

Manel - Aniversari

Bufa les espelmes dels teus desitjos!!

News

Last night, in the county of New Hampshire, different witnesses say us that strange phenomenon appeared in the sky. Lights moved quickly and an erratic way on a clear night. The same witnesses called the police who didn’t make any official statement.
Some farmers of the community reported them that this early morning the more phenomena appeared without explains in their farmland. Those crops were still green they have emerged with clear signs of combustion. Scared people are hiding in their houses and some people are getting together in the pubs. They are looking forward to the news.
The Mayor confirms that these events may be the work of some jokers. The Mayor is in meeting whit Scotland Yard agents.
We have interviewed some of the affected of this strange event. Henry Smith said that last afternoon his crops were good. He said that this phenomenon hasn’t done by jokers because his dogs would have barker.
Although Rose McFinn who is 88 years old and she has lived in New Hampshire since she was born. She said that there are some younger who have fun to alarm to community.
We will keep you informed when we will have news.

Goteres

Mentre el món mira cap al Japó i les fuites nuclears. Mentre creuen els dits per a que tot es solucioni d'una manera ràpida i efectiva. Mentre les webs de cercadors de vols es col•lapsen en busca d'una sortida. Avui, aquí, anem tots amunt i avall, corredisses pels passadissos, gent amb cubells d'aigua i socis amb bayetes. I és que l'edifici a decidit fer figa. O barca...
I és que a Barcelona plou a bots i barrals, el dia transformat en negra nit. Una ullada en sèpia del món modern.
Rierols d'aigua baixen carrer avall i el nostre edifici, amb complexa d'un vell vaixell mercantil, sura a la deriva entre la resta d'edificis de la ciutat. I el va i ve de les onades fa que tots dansem al ritme d'una musica silenciosa. En mig de la tempesta s'escolten crits de "achicar el agua" i som-hi tots a treure l'aigua per les finestres. Arremangats i amb botes de goma pugem i baixem plantes i segellem aquells despatxos que ja no podem salvar. I a tot això el veí del davant segueix fent fotos d'amagades a l'altre banda del carrer, creient-se amagat dins la foscor de l'habitació.
Qui deu ser???
Avui de segur que anirem a dormir baldats, tanta feina i tanta aigua sort en tenim que la gent de maquines estem a les ultimes plantes i aquí encara l'aigua no ha arribat.

Pluja

S'ha passat el dia plovent, desde la finestra escolto la pluja caure, una melodia que no para de sonar. I no vull evitar el recordar altres finestres. Finestres tancades que no porten enlloc. M'agrada la pluja, m'agrada estar a casa quan plou i m'agradava ser el que no soc quan plovia.
Ara la pluja es tan suau que no escolto et tic tac de les gotes caure contra el terra i sembla que res hagues estat real...

I no se, si hagues sigut millor...

Demà divendres i la vida sembla millor

I encara que només ho sembli ja és un motiu per aixecar-me demà!!

De tu

Avui he parlat de tu, de la teva llum, del teu color. Dels dies càlids i les hores lentes. He parlat del teu cel que és d'un blau estiu intens. De les teves rajoles blaves, dels teus carrers adoquinats. I la gent no em creu quan dic que tens quelcom especial. Que els rellotges no funcionen i els menjar te un gust diferent. Que et pots perdre i trobar i seguir perdent-te una vegada i mil més i no cansar-te mai, i no voler marxar...

Però la gent no em creu i somric al veure la seva tossudesa lo equivocats que estan.

Estar sense estar

Quin dimarts més de dilluns. Quin dia més d'hivern. Gris, fosc, gris. El hivern s'acaba i està enfadat. No vol marxar i jo necessito que ho faci. Avui s'ha volgut venjar de mi i m'ha instal•lat el fred dins. Tot el dia que vaig encongida, amagada dins la jaqueta. Vull arribar a casa i donar-li porta a tot aquest dia de gris i mals de cap. Posar-me el pijama, les ulleres i posar-me a cosir. Deixar passar les hores mentre el sopar s'olora per tota la casa, la calefacció encesa i el Corso neda net i polit. Quin dimarts més de dilluns, més horrible i més feiner....
Feliç dia de la dona treballadora.

Tuba

Aquesta nit toco la tuba des del cap damunt del far. La foscor i la boira no em deixa veure més enlla. No hi ha res, res. I una nota greu, com un lament, gairebe com un plor, s'escapa i s'escampa foscor endins... La llum del far ja no brilla, ja no marca el cami a casa.

Paset a paset

Poc a poc i amb molt d'esforç les coses per fi arriben a bon port....

La ruta del Dragon 1ª Part Vietnam - Camboya

Pq tot pot ser possible si un s'ho proposa....

Busco feina nova, busco vida nova

De vegades ens aixequem amb el peu esquerra i serà el temps però últimament tots els dies són de peu esquerre. I quan això succeeix és que la vida necessita una empenta per seguir endavant. Pintar nous horitzons, respirar nous aires. Un redecora la teva vida que impliqui des del pintaungles fins a l'hora d'anar a dormir. Canviar el fus horari, canviar el clima, i sobretot canviar el color de les cases i el cel. Però no se si tinc edat per fer unes coses o per fer unes d'altres. Si la vida és tal i com nosaltres volem pq no hem sento plena amb la vida que tinc? M'he quedat per por, per por a moltes coses, al canvi, a sentir-me sola. I no me adonat que ja ho estic.

We're going to fly to Berlin!

I ja tenim els bitllets!!
Primavera divino tesoro.

Silencis

Silenci, és el que hi ha dins del forat negre que dorm en el fons del meu pit. Allà on ja no hi arriba res, on les fulles ja no verdegen, on difícilment hi torni a viure la primavera. El lent curs dels dies i el vertiginós passar dels anys han fet que de cop i volta sigui només vella. Sempre ha estat així però ara ja tinc arrugues d'expressió i cabells blancs que mostren al món l'edat de la meva ànima. Per fi el meu cos no enganya i ja tothom sap la veritat. Els passos s'han tornat petits i acompassats d'una lenta melodia.

Esperaré

Esperaré a que sientas lo mismo que yo,
a que a la luna la mires del mismo color
Esperaré que adivines mis versos de amor
y a que en mis brazos encuentres calor
Esperaré a que vayas por donde yo voy,
a que tu alma me des como yo te la doy
Esperaré a que aprendas de noche a soñar,
a que de pronto me quieras besar
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo,
mi amor, esperaré.
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo, mi amor, esperaré....

If I were rich man....

Published with Blogger-droid v1.6.7

Trens

Pq som tan cruels?

Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.

Los argumentos que me faltan para defender quien soy

El meu bolso

Made in MR

Published with Blogger-droid v1.6.7

I si les coses van be?

Ens passem la vida somniant, esperant que per fi el futur truqui a la nostra porta. Hi ha persones que assegudes esperen veure arribar al seu príncep blau, en canvi d'altres besant totes les granotes que veuen per si de cas estiguessin encantades. Tots som d'una manera o un altre, però tots volem el mateix, deixar de sentir-nos sols. I tot i que diuen que no hi ha pitjor soledat que la que hi ha quan s’està acompanyat, els solitaris l’envegen. Segurament existeixi l'altre versió, aquells qui neguen la necessitat de sentir-se estimats, la necessitat de tenir algú al costat. Jo, que d’experiència molta tampoc en tinc, puc dir sota el meu prisma que la recerca de la felicitat és sovint esgotadora. Que no apreciem el que tenim quan la rutina s’instal•la entre les parets de casa i plorem desconsoladament per tos els moments que un cop passats han estat l'instant perfecte. Potser siguem molt exigents amb nosaltres mateixos, amb la vida i la resta del món. Per això davant la disjuntiva de deixar-se anar el millor és seure i deixar que per una vegada tot flueixi.

Published with Blogger-droid v1.6.7

La teva nova vida és a ....

Dies i dies, mails pendents d'obrir. Casualitats de la vida i somric per la coincidència, pel joc de l'atzar, per aquelles coses que passen sense cap sentit. Avui m'han dit on es troba la meva nova vida, el inici d'allò que vull. Quina mala llet que hagi de ser precisament allà.

Tardes de diumenge

Avui me aixecat amb una angoixa que no em deixa respirar. Avui com qualsevol dia fa un dia bonic. Avui com des de fa molt que no sentia aquesta opressió al pit. Avui per primera vagada amb molt de temps me recordat de tu. En la teva olor i m'angoixa el dubte de si et sabria reconèixer. Fa dies que rondes de puntetes, subtil, fent el despistat pel meu subconscient. I surto de festa, ric, ballo però torno a casa i el dubte m’assetja. Feia temps que no hi pensava, temps que ja no m'importaves, i de sobte tornes a mi com un mal son en la nit. Portant de nou dubtes i angoixes que creia haver oblidat. Avui fa un dia preciós i per la finestra del tren veig la tarda caure sobre el mar blau.

I se que m'equivoco al escriure aquestes linies, se que faig malament al parlar del que no toca, pq el temps passa i ni els amics queden.

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força

"Vull alçar la veu per una tempesta, per un raig de sol....Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang"

Benvingut a la millor dècada de la teva vida. On torbaràs l'home que seràs, on descobriràs el món adult des de la innocència dels teus vint anys. Viuràs lliure en el vent i volaràs pel món seguint un camí que encara no s'ha inventat. Tindràs alegries, amor, riures i potser algun entrebanc, però tot passarà si et mantens de peus, si segueixes sent com tu ets. Viatja, no deixis res per fer, no et quedis quiet, no deixis res per demà, aquest no existeix. Busca i lluita pels teus somnis, creu i tingues fe, les coses sempre poden ser millor, no hi ha res que no siguis capaç de fer. Ara que tens vint anys, surt al món amb el cap ben alt i pinta'l dels teus colors!

Joan Manel Serrat - Ara que tinc vint anys

Deu dies per que en siguin deu de rodons.

No se pq quan vas néixer vaig creure que teníem un vincle especial, tenia deu raons per creure-ho, llavors tenia tan sols deu anys i el món era tot per imaginar-m'ho. D'allò crec que fa una eternitat i les coses ja no són el que eren. En algun moment del camí et vaig deixar anar la mà i et vas enfonsar sota l'aigua. Reconec que m'he dormit i de cop m'he despertat, com la Bella Dorment, i el temps s'ha escolat entre els meus dits. Et miro als ulls i ja no ets aquella joguina de pell calenta i olor a llet agre. Ja no portes xumet i no jugues a fer preguntes. Em costa reconeixe’t però se que ets tu, el cor m'ho diu. I tot i no tenir res en comú segueixo tenint la idea absurda que tinc deu raons per sentir-te especial, lligat a mi pel record d'una nena de deu anys que un dia va pensar que el món era diferent. Dintre de deu dies exactes tornarem a trobar-nos just allà on tot comença.

Coses que m'agrada fer

Els inicis de les relacions sempre són iguals. Emoció, nervis, impaciència i sobretot ganes de molt més. Sovint em passa amb totes les meves relacions, les humanes i les materials. Serà cosa de caràcter. La gent parla de capritxos, jo parlo d'amor. De primera vista, de amb el temps. Tan és, pq aquest cop la sensació és diferent, passatgera segur, però diferent. I és que el món és millor si s'està de cap per avall. I mentre ocupo el meu pensament amb agulles i teixits de colors, estructures en anglès i homeworks, amb cançons que no m'abandonen i gent que sí que ho fa, ara la meva futura fixació és posar-me de peus en l'aire i deixar la ment en blanc. Riure i fer un OM per la comunitat. Quan tot deixa de funcionar cal donar-li la volta i tornar a començar. Són coses que he descobert que m'agraden, coses que m'enamoren i no vull deixar de fer.

Botons

fa temps vaig escoltar aquesta cançó i em va agradar molt. I suposo que un dels meus propòsits d'any nou ha fet que torni a mi... ara no me la puc treure del cap.

.... Pq no m'escapi fes-me uns quants repunts... resegueix-me amb puntetes.....

Beth - Botons

Provant 1, 2, 3. ..

M'ha costat, ho reconec. Pero per fi ho he esbrinat. Per fi se com escriure entrades fins hi tot quan no estic asseguda davant l'ordinador. El problema seran les faltes que faré, primer pq no tinc opció als accents oberts i segon pq no tinc un corrector que faci de filtre a la meva incapacitat visual a detectar-les. A favor meu diré que el teclat es tactil i diminut, així que ja us podeu anar fent a la idea de com seran les proximes entrades.
La part bona de tot aquest avanç tecnologic és que puc escriure des d'on vulgui mentre tingui connexió a internet.
Benvinguts a l'era de la tecnologia!

Propòsits d'any nou sense pròposits

Benvinguts al 2011. Un any que sense jo voler-ho, sense jo esperar-ho a començat fort. Amb tot un seguit de propòsits que ni tan sols m'havia plantejat. Però hi són, un a un han anat caient com qui no vol la cosa i tan sols a dia 12 de Gener ja estic apuntada a quatre coses diferents i amb planificació de que al Febrer pugui aparèixer alguna coseta més.
I mentre els socis pressionen per saber el que s'embutxacaran aquest any avui tinc dia de presses amunt i avall amb els propòsits, amb les activitats que malgrat ser lúdiques col•lapsen el meu temps i la meva energia. El rellotge marca les hores que avui semblen més curtes que de costum. Esperem que demà sigui un altre dia i la feina sigui tan sols feina.

ULTIM DIA DE L'ANY

Avui és l'últim dia d'un any que segurament sigui l'últim any per a moltes coses. Coses boniques i d'altres que ja no recordo. Un any de grans viatges, d'esforços, de recompenses i de karma. I no se pq mentre acabo de repassar els actius fixes i apuro els últims minuts de la meva jornada laboral, compartint bons desitjos per a tothom i que per fi l'any que ve sigui l'any del reconeixement professional (que ja tocaria), m'ha vingut una cançó que feia molt de temps no escoltava. Una cançó que no parla de Nadal però que m'inspira una gran melancolia. I com que aquest dia a començat amb pluja (i la pluja sempre porta records d'altres pluges), una petita pena s'ha instal•lat sota la pell per tot allò que ja no hi és, pel que no tornarà mai i demés contes per no dormir. Avui vaig en cotxe, camí d’algun lloc que ja no recordo, les gotes de pluja piquen contra el vidre i de fons sona una cançó que m'agrada i tararejo mig ennuvolada per la son...

Bon any a tothom i que per fi tot sigui possible!

Paraules

Dies d'innocencia i d'altres històres per a no dormir

Passejant pel blog d'un amic m'he trobat amb la seva innocentada i no he pogut més que somriure per les il·lusions dipositades i les ganes de nous aires que alguns proclamen.

QUE TINGUEM SORT!

Una bona amiga

Avui algú m'ha fet pensar que tinc una bona amiga. Que sempre ha estat amb mi. Malgrat ser tan diferents, malgrat no entendre'ns la meitat de les vegades, camina al meu costat sense importar-li que faci ni quantes vegades fiqui la pota. Representa aquella part de mi que no hi és, la part més racional del meu jo, la part practica i sense sentimentalisme barat. Sense floritures ni dramatismes. No ens entenem i sempre acabem explicant-nos la vida per intentar veure les coses sota un altre prisma.

Tió, caga turró!

Pel meu amic Albert que se que li farà il·lusió veure que un any més seguim fent país!

Bon Nadal

Demà segurament el dia sigui quelcom estressant. La gent tindrà presa per marxar i fer net.
Per això aprofito aquests minuts de la tarda per desitjar Bones Festes a tots aquells que per accident us pugueu deixar caure per aquestes línies.

Propòsits d'any nou

Arriben els resultats i són millors del que esperava però tot i així em toca pagar una pasta per millorar el meu listening. És indignant que s'aprofitin de la meva mancança. De la meva frustració a ser una negada per l'anglès (tots tenim el nostres propi llast). Torno a ser pobre després d'haver-me imaginat que la crisis no m'afectava i per postres he de veure com tinc un punt negatiu en la meva valoració anual per no saber anglès. Brrggg.
Així que el propòsit d'aquest any nou nº 1 serà aprendre anglès (entendre i parlar) per poder fer alguna cosa de profit el dia de demà.

Regal de reis per estrenar en la Nit Gran

Doncs els reis s'han presentat per sorpresa i de repent. Amb aires de cat woman i sobretot amb molt poca vergonya. Però ha estat un impuls, un canvi, un jo totalment diferent inclús amb ortodòncia. Per un moment una il•lusió òptica ha creuat la meva ment, l'ull s'ha fet el borni i ha passat de donar bona informació per processar. I ja està, visa carregada i una bossa plena de ganes d'estrenar. El conjunt perfecte per una nit en família, per una nit de caga tions i torrons, de regals esperats i d'altres no tants. De pijames per estrenar i caixes plenes de futures galetes de mantega. Una nit on no importa fer el ridícul si una se sent una mica allò que no és mai. Tacons de 15 cm i el món als meus peus...

Combinacions "extranyes"

Passejant pel mig de Boston varem veure a un famós que associo amb la meva infància, amb la meva mare, amb una cançó surtin des de la cuina quan les tardes eren eternes i càlides, on les joguines sempre estaven escampades pel terra del balcó i els gats miolaven al descampat. I per un moment vaig sentir la temptació de sortir corrents darrere seu i explicar-li, com si fos el més important del món que aquella persona sàpigues que és part de la meva vida i del que sóc pq la meva mare n'estava enamorada. I somric al pensar la cara de poker que se li hagués quedat al pobre home si ho hagués fet. Però potser no era ell i la memòria em juga una mala passada i encara hagués estat pitjor ficar la pota d'aquella manera, no? Ara ja mai ho sabré... i la màgia continua.



(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)

Primavera que espera

Aquest any que entra portarà una primavera plena de flors, de mil colors que brillaran en dies de sol, dies de pluja, entre les llàgrimes i els rius. Aquesta primavera portarà Paus, portarà Secrets, Somnis, Futur...
És esperança i és Fe. Qui sap, potser aquesta vegada ho fem millor i el demà sigui un món millor gràcies a la primavera que ve, a les flors del món, a la il•lusió. I només potser algun dia tingui una torreta bonica on plantar la meva flor.

S'acosta....

Volvemos a encontrarnos bajo un cielo de inverno, días grises, luces de Navidad. Acabamos de nuevo un año, el último quizás, el último de muchas cosas. Soy totalmente consciente del cambio. De ese giro de 180º que esta a punto de llegar y desearé no perderte cuando llegué la ultima campanada. Me abrazaré a ti para no dejarte marchar, para que te quedes conmigo un año más. El frío duerme cerca de tu piel pero el miedo ya no tiene lugar entre el cielo y la tierra. Allá donde tú vayas estaré yo y tu conmigo hasta el fin de los días. Dejaré florecer las primaveras de mi vida sabiendo que volveremos a estar juntas, tengo fe, fe de saber que siempre estarás para mí.

Setmana horrible

Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Quina setmana tan horrible, aquesta setmana passada i encara hem queden 654 dies (dels 730) per a que tot això s'acabi...... Qui m'animaria a mi per ficar-me en aquest suplici?? Snifff snifff
Em sento com si tingues una dentadura de broma 24h al dia i no me la pugués treure. Vale, dormo exactament igual, però no parlo bé, no menjo bé (imperdonable) i a sobre tothom te opinions al respecte de com hauria d'actuar. I jo entre tanta opinió pregunto, quin dret ens creiem tenir per opinar de les penes dels altres?? En fi, resignació.
Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Ja no puc més.... snifff sniffffff

Me despido

Entra el frío del norte por las calles de la ciudad. La calefacción encendida y olor a naftalina en los abrigos. El mundo se tiñe de gris y las luces de navidad apagadas añaden más sensación de frío. No me gusta el invierno.

Hablamos casi cada día, tu voz saliendo por el auricular suena fuerte a veces y mi corazón se llena de esperanza. De sueños imposibles y eternidad. Pero luego llega el momento de la despedida y nuestros miedos aparecen de nuevo. Empiezas por decirme adiós y yo acabo disimulando las lagrimas para que no te des cuenta que no seré fuerte cuando llegue el momento. Me dices que me quieres, que siempre me has querido. Yo te quiero, siempre te he querido. Con toda el alma. Un sentimiento extraño se apodera de mi y te lanzo todos los "tequiero" que me quedan por decirte, todos los "tequeiro" de una vida entera sin ti, se amontonan uno detrás de otro y se mezclan con las lágrimas que no dejan de caer. No quiero que veas mi miedo, que intuyas mi pánico a la vida sin ti. Se que te estas despidiendo de mi por si no hubiera otra llamada y yo me despido de ti por si no tuviera la oportunidad de estar contigo cuando decidas abandonar.

Y sin saber muy bien como acabo colgando el teléfono, me quedo en silencio en medio de la gran ciudad, las calles llenas de gente, coches, luces, frío, más gente, más coches, más frío. Te quiero.

Querido amigo invisible:

No se quien eres, ni si me quieres. Llega Navidad, me gustan las luces, los regalos y los largos paseos por la ciudad. Me gusta el va i ven de la gente, encogidos dentro de sus abrigos, guantes y bufandas. La noche fría sobre el asfalto, el vaho de las sonrisas, el crujir de las huellas en la escarcha.
Soy una persona con gustos extraños. No me regales collares ni me invites a los bares. Me gusta el sol, la playa y las hamacas. El olor a bizcocho al entrar en el portal, un juego de niños al otro lado de la pared. Acariciar con los pies las sabanas al despertar y perderme en un día de lluvia.
Sueño en patchwork y todos los lunes tendrían que ser lunes al sol.
Querido amigo invisible, espero verte pronto.
Con todo mi cariño,

Yo.

Vieires

Quina tonteria desitjar bon dia, quina tonteria desitjar un bon cap de setmana. I per la comisura dels llavis s'escapa un somriure nervios amb aires de Portugal. Bom fim de semana, obrigado pelo sorriso.

Dia de San Crispi

Benvinguts a la festivitat de San Crispí. Si, com ho sentiu, si consulteu el santoral avui és el dia de San Crispí, felicitats a tots els Crispins (si és que hi ha algú que es digui axí). Avui estem de festa grossa doncs fa un any vam decidir que seria el patró de tots els "comptables". Com que desconeixem si de veritat existeix o no, doncs ens hem inventat l'excusa perfecte per menjar unes pastetes i fer una mica de festa. Avui és també una festivitat sense H, una festivitat on una vegada més es demostra que no sempre són les coses com un creu. L'amor és relatiu al igual que tantes altres coses, al igual que l'amistat i no sempre tenen el mateix valor. Decepcionant, sí, però així actua la vida sobre allò que no te valor ni val la pena lluitar. I tot i ser un dia molt feliç us deixo amb una cançó una mica trista...(Otra Vez - Coti)

Passejant per Internet

Avui m'he fet un fart. De mirar webs i webs de tots colors. De mirar idees i renovant de velles per engegar un projecte nou. Aquesta vegada serà més gran, aquesta vegada som dues persones engrescades en aquest nou projecte. Dissabte marató per Bcn, omplint els pulmons d'aires cosmopolites i cert punt cottage. Bé jo ja m'entenc.
Potser un dia no molt llunyà pugui mostrar la creació al món. Qui sap si no caldrà seguir somniant??

Una cara amiga

Torno a estar per aquí, sí, ho se... fa dies i dies que no m'hi passo. Bé, us enganyo pq si que hi passo però em trobo que no tinc res a dir. Ja ho te això l'octubre.
Fa dies també que la gent em renya per no escriure (sense voler fer-me la important, es clar, que la gent són tots gent de casa). Però avui he rebut un mail, la resposta a un mail que he enviat. Era un mail que rondava pel meu cap feia setmanes però mai trobava el moment adequat per enviar. I és que he anat de bòlid. Amb la feina fins al coll, recuperant-me de les vacances i els caps de setmana per no oblidar. Doncs com us deia, avui he rebut un mail que m'ha alegrat la tarda i és que hi ha gent (i se que em repeteixo) que no cal tenir diàriament a la teva vida, no cal veure sovint, ni tan sols trucar de tan en tan per saber que hi són. Per sort tinc gent així al meu voltant i per això al rebre noticies seves fa que els dies de tardor no siguin tan grisos.
I estic contenta.
Aquest octubre pudent està resultant peculiar, doncs em trobo alliberada de tot lligam i ja no queda fang en el meu interior. Però el món busca el seu propi equilibri particular i ara resulta que el fang es fora de mi. Les coses es compliquen i es recargolen. El fang busca la seva porta d'entrada, ho intenta una vegada i una altra.
Em sento forta en mig de la tempesta però no se si en realitat ho sóc o només ho aparento pq és més fàcil que aixecar-se de nou.
Per això, quan algú al qui aprecies i admires fa un "break" al seu temps apretat i atrafegat per fer un cafè, somrius i acceptes.

Comando J

Ha estat un cap de setmana genial, d'aquells que vols repetir i mai trobes el moment. Per sort un cop l'any tenim una cita obligada en alguna part del món. He rigut, he tornat a menjar gelats de San Crispino, pizzes al carrer, passejar per el Trastevere... i totes aquelles coses que pots fer mentre et perds per Roma.

Aquesta nit dormo a Roma

Deu minuts i acabarà la jornada laboral. Deu minuts i el compte enrere es posarà en marxa. Després de molts dies, de ni tan sols poder pensar-hi aquesta nit agafem l'avió camí de Roma. Serà només un cap de setmana, però serà genial!

La maleta a mitges, tot escampat sobre el llit, decisions d'últim moment... estic estresada...

I sobretot la moneda per tirar a la Fontana di Trevi per poder tornar-hi.