Etiquetes

De vegades, sovint em pregunto pq tinc aquesta necessitat de posar etiquetes a tot. Serà que m'agrada dir a les seves coses pel seu nom? D'afrontar la realitat amb un post-it enganxat al front? Així se quan la por és por, o quan no és compromís. Sí, els fets són tan importants com les paraules. Però les paraules tenen el poder de lligar o deslligar. Avui m'he aixecat lligada a un dia que no volia viure, un dia amb nom propi. Un dia que malgrat tot està resultant millor del que podria esperar, millor potser del que hem vaig imaginar... diferent. Avui he agafat el món i l'he etiquetat, cada cosa pel seu nom, per a no oblidar-me d'on sóc, on visc, amb qui visc, i amb qui vull compartir el meu present. I de la mateixa manera m'he etiquetat en a mi, i a falta de cor m'hi he posat un post-it, assenyalant el lloc buit, on un dia com aquest, algú va decidir no tornar. Avui he etiquetat el món amb post-its de cors, per a que ningú oblidi estimar, per a que tots trobem el camí de casa, allà on sempre ens estan esperant.