Vull dir-te la veritat

Després de les casualitats, avui m'he trobat de nou immersa en la meva realitat. El meu dia a dia. El meu present i la meva vida. Al principi m'ha agafat per sorpresa, he quedat descol•locada i els ulls miraven el buit esperant trobar un passat que ja no hi és. I sense adonar-me, entre carícies, petons i paraules dolces. Entre riures i somriures en la migdiada, he recuperat l'alegria i la felicitat que per un moment creia haver perdut. M'estimen i estimo, d'això no en tinc cap dubte. Un dia algú em va dir que trobaria aquella persona que faria que tot girés de nou... avui sóc dues persones, la que estima i la que enyora. I espero tots sàpiguen entendre que necessito ser així, que ara necessito ser així. En secret o de paraula, avui t'estimo i enyoro, i espero hem perdonis... tu ets el meu present, i jo a vegades sóc molt més.

Està apunt d'acabar aquesta setmana que ha estat un homenatge al record i la nostàlgia, un homenatge a un jo que ja no existeix. I com a punt final demà agafaré l'avió rumb a passejos sota la pluja i reflexos passats en l'aigua dels canals...