Temps de parades tecniques

Tinc tot el que fa falta. Els armaris plens de trastos amb formes "extranyes", ingredients amb noms difícils de pronunciar, pales de fusta de mides diferents. Però les ganes de fer res amagades sota el llit i no hi ha manera de que surtin. Ho he intentat de mil maneres fins que ja m'he donat per vençuda. Asseguda al sofà miro de reüll quan crec que alguna cosa es mou en la foscor, però res, no treu ni el nas. La gent pregunta i només se encongir les espatlles davant del desconegut. Que puc dir quan no hi ha res a dir?
Crec que he d'assumir la situació, avui tornaré a intentar que surtin de sota el llit. Seuré sobre la moqueta, recolzada contra l'armari i li parlaré del futur, de somnis, d'esperança, potser així les ganes tornin a tenir ganes. Pq demà de segur sigui un dia per oblidar... però això no ho han de saber!