Papallones

Passejant entre els verds paratges d’aquesta terra tan llunyana, amb les poncelles i els cabells al vent, el sol fa que acluqui els ulls. Estirada contemplo els seus núvols d’estiu nedant entre el cel blau. I l’olor a moixernons omple els pulmons de records càlids de moments tan feliços com aquest. Res importa pq res queda en la consciència i sóc una mica més lliure, una mica més gran. El llop que a tots assetja avui roman tranquil i callat, amagat sota l’ombra d’algun pensament. Se que hi és però ja no li tinc tanta por.
El meu infant dansa rient, cantant cançons de bressol que algú li haurà ensenyat. Les herbes li acaricien els peus descalços mentre persegueix papallones de mil colors. Aviat caurà rendit a les meves faldilles, buscant refugi a la seva eufòria. I amb un amor inimaginable acariciaré els seus cabells suats i els seus ulls foscos em miraran i res importarà. Passejant entre els verds paratges d’aquesta terra llunyana, les poncelles i els cabells al vent, de la mà porto els meus somnis i la meva felicitat, i se que tu també hi ets.

Vivir en Barcelona

Quizás todos aquellos que vivimos en pueblos acabamos despreciando a todos aquellos que nos invaden el "campo". Como si las montañas, las tardes tranquilas y el sol nos pertenecieran. Muy a mi pesar tengo que reconocer que mi antipatía por toda esa gente a incrementado en los últimos tiempos. Solo hace falta ver lo que algunos llaman progreso.
Pero ahora vivo en Barcelona, he cambiado los arboles por farolas y el olor a estiércol por la nube espesa que cubre la ciudad. Y aun así, lentamente, descubro cada día lo agradable que es vivir cerca de todo. Cerca de las tiendas, cerca de los bares, cerca de la civilización. Poder ir andando a todos los sitios. A la playa, al cine, al teatro, al parque, al utopía. Las ventajas superan con creces cualquier inconveniente. Y es que des de que vuelvo a casa a pie, paseando bajo el tibio sol de la tarde, creo que he recuperado parte de la calidad de vida que perdí al empezar a trabajar. Y es que a pesar de que alguien pudiera pensar que empecé en el mundo laboral con pie derecho, ahora entiendo el refrán que dice "En todas partes cuecen habas".
El no tener que salir corriendo para ir a buscar el tren, llegar a casa tarde cenar y dormir, a cambiado mi vida en un radical 100%. Disfruto de una libertad de la que jamás había disponido, sin preocuparme por nadie, sin tener que dar explicaciones a nadie. Quizás sea muy egoísta por mi parte, pero llevo toda la vida preocupada por el que dirán, por no querer defraudar a mis padres, absorbida por una relación que no tenia futuro más allá de mi. Que ahora a mis 26 me doy cuenta de todo lo que perdí. Y sin dejar de ser yo misma ( con mis defectos y tabues) me siento más libre. Salir de copas entre semana, tomar el sol en la terraza un domingo por la mañana, cocinar lasaña para los invitados el sábado. Todo eso que puede parecer tan sencillo y banal es para mi la dosis necesaria de esperanza para seguir viviendo. Y es que una gran ciudad te da el anonimato necesario para escapar del mundanal ruido del corazón.
Vivo con mis mejores amigas ( o parte de ellas), gente que también busca su lugar en el mundo, sin saber cual sera el destino que nos aguarda. Y se que ha sido la mejor decisión que pude tomar. Puede que sea la cercanía de los 30 lo que hace ver las cosas bajo otra gama de colores. El rosa de los 21 lo cambié por el negro de los 25, ahora el verde de los 26 hace que el mundo gire a una velocidad pausada y tranquila.. quizás solo sea la aproximación del verano y mi billete de avión lo que me haga sentir mejor con migo misma.

De mil festes

Aniversaris acumulats... viatges a l'Utopia en busca d'un refugi per a navegants. Han acabat les tempestes i l'estiu es presenta plè de nits a la fresca. Ultimament no tinc temps de parar-me a escriure tot el que us voldria explicar. Per això us penjo les fotos, que millor que jo, us parlen de somriures i riures a la bora del mar.

Tal dia farà un any....

Escric aquesta carta amb l'esperança que algun dia algú trobi aquesta ampolla al mar.
Per començar diré que el temps és relatiu, i el que per alguns és una eternitat, per a mi només a resultat una nit.
Que els anys es succeeixen i la vida no és més que un passeig en una tarda calida de juny.
Els records són tan vius que gairebé sento les ferides sota la pell sagnar de nou. Se que serà només avui, que el caos marxarà demà al matí. Però avui necessito ofegar-me en el meu dolor, fa massa temps que l'evito, que faig com si no existis. He après a sobreviure sabent que m'havia equivocat. Que cada caricia meva era una tortura per a tu, que les mirades de complicitat no eren més que un miratge. De vegades encara em pregunto si tot va ser real. Però sota litres d'alcohol no puc evitar de repetir-me que sempre vas ser una victima meva. I em sap molt de greu. Si pogues, si existis la manera, demanaria perdo mil vegades.
I per culpa dels meus excesos he perdut la meva llum, un amic i a mi mateixa.

Però lluny de tota lamentació se que els dies brillen de nou amb noves il·lusions, i malgrat no poder compartir-les amb aquella part de mi que mai va voler estimar, avui serà un mal dia, però només avui... demà tot haurà acabat de nou.

Ara se que el taxi no arribarà mai.

Divendres Poetic Octavio Paz El Mar

EL MAR, EL MAR Y TÚ...

El mar, el mar y tú, plural espejo,

el mar de torso perezoso y lento

nadando por el mar, del mar sediento:

el mar que muere y nace en un reflejo.

El mar y tú, su mar, el mar espejo:

roca que escala el mar con paso lento,

pilar de sal que abate el mar sediento,

sed y vaivén y apenas un reflejo.

De la suma de instantes en que creces,

del círculo de imágenes del año,

retengo un mes de espumas y de peces,

y bajo cielos líquidos de estaño

tu cuerpo que en la luz abre bahías

al oscuro oleaje de los días.

Octavio Paz

Bombo Inferno

Ahir, per fi, vam anar al concert del Muchachito. I tot i ser súper curt, amb molta calor i un excés de contacte humà va ser genial!!! Si fos per mi aniria al pròxim. Razzmatazz es va quedar petit amb la de gent amb grenyes que hi va anar. I el moment culminant va ser quan va cantar "Siempre que quiera". Si avui no estic afònica és un miracle.

Nosaltres hi erem!!!!!

Va ser el punt i final d’un increïble mes de Maig.

Me equivocaria otra vez

Només començar la música els pels se'm posen de punta... com m'agrada!

Se torció el camino tu ya sabes que no puedo volver.....

I ara en toquen 26

Segurament per a molts haurà estat un dia d'allò més normal. I per a mi tb ho hagués estat si no fos pq avui en faig 26. Pq se que avui comença de nou la resta de la meva vida. Després d'un interval incert, l'estiu torna a truca a la meva porta, recordant-me que el sol surt sempre, encara que nosaltres no el vulguem veure.
Avui el destí m'ha jugat una mala passada, avui com un any endarrere, casualitat o no, he estat justament als mateixos llocs. I per un segon he cregut que la nostàlgia m'ofegava.
Si he de ser sincera porto tant de temps obsessionada amb el meu dolor que he oblidat el que era ser feliç. Però aquest any serà un gran any. N'estic convençuda, per moltes raons. Pq tinc fe i esperança. Pq tinc molts somnis a complir, i només potser, a arribat l'hora de aixecar-me i caminar.
He fet molt mal a molta gent en aquest temps, no he mirat on trepitjava ni aquí trepitjava. He vagat sense rumb fix entre tempestes. He tancat els ulls i he deixat passar els dies sense fer res per evitar-ho. I ara que sóc a l'abisme se que només tinc un camí a seguir. Qui sap, potser trobi de nou el camí a casa i pugi per fi tancar el cercle.

Divendres Poètic Marius Sempere

MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN

Mai no arribarà la fi del món

si et recordo la veu

i sigui recordada

la meva veu després,

i molt més tard

encara, la memòria fidel,

conjurant la tenebra i els enterramorts,

arrenqui del silenci les imperceptibles

preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,on ets?,

i cap resposta

no s'alci de la terra

llevat d'una flor.

Marius Sempere

More Dublin

Dublin

22:45h amb una hora de retard agafem l’avió cap a Dublín. Dormilona al costat de la finestra (com sempre m’he tornat a sortir amb la meva). L’arribada va ser espectacular. Vents huracanats i pluja, ja som a Dublín!!!! Però malgrat les expectatives i tot els preparatius previs, va lluir el sol tot el cap de setmana, potser l’espelma que va encendre la meva mare va sorgir efecte. Vam riure, caminar, menjar ja sabeu tot en excés com són sempre els nostres viatges. Amb nostàlgia vaig veure com la Patri s’enamorava de la Guiness (que te que a tots afecta per igual???) i del solista que cantava "Breackfast in Tiffany" en un dels pubs de Temple Bar. Diumenge d’excursió per contemplar la gran bellesa d'Irlanda ( la ciutat no te més). Vam trobar la casa del Bono, el gos d’en Bono, inclús juraria que ens va saludar des de la finestra.... o potser no??????

Descobrir que la qualitat de vida només és pels rics no és una novetat, i somniar diuen que és gratuït. Si pugues viure dos vides en un instant crec que renaixeria rica aquesta vegada.

Diumenge de compres rigoroses, a gastar tot el que no ens hem gastat en nosaltres, a repartir alegria com els Reis Mags de l'Orient. Jo segueixo bevent Magners ( o Bulmers pels irlandesos). Espero que aquest recull de fotos us agradi, tres mirades per a un sol mar.

No is She

Que dolents son els nervis, i si no que li diguin a la pobre Laia P.

Sona el telèfon en el silenci del despatx, totes concentrades en la nostra feina i la Laia que atén a un client. El pa nostre de cada dia. Però quan aquest és estranger les coses de vegades es compliquen. Una que intenta saber si la jefa està, amb un angles d’accent francès, i l’altre amb cara d’estar apunt de llançar-se a la piscina sense flotador que vol dir-li que en aquest moment no hi és.

I és en un moment com aquest que una troba a faltar les classes d’angles que tots els dijous el pobre Andrew fa.

Els nervis s’apoderen del nostre cervell y col•lapsen les neurones... en fin que la única cosa que ha estat capaç de repetir una vegada i un altre a estat la frase de "NO IS SHE, NO IS SHE", de manera descontrolada l’histerisme ha anat fent de les seves, fins que la Laia B. ha decidit que ja era hora de deixar de riure i ajudar-la una mica...

Les demés seguim encara rient!!!

Feliç 15 de Maig

Avui un dia com qualsevol altre. Brilla el sol i roman la calma amagada rera els arbres... aquest mati la brisa porta notes d'una cançó, disfraçades de record. Belles melodies d'un nord que encara anyoro. Hi ha fils que no es poden tallar, i avui somric pq un d'ells m'ha tornat a tu. Segueix tocant, que el vent portarà de nou tot allò que avui sembla impossible. Tingues fè en el món, les coses poden millorar.

Saltos en el tiempo

A veces sin saber pq, cuando queremos contar nuestra historia al mundo, hay saltos en el tiempo. Espacios tan granes que abarcan años enteros. Y no es que no sepamos que ocurrió, a donde fueron a parar. Muchas veces esos tiempos están aun tan presentes y son tan secretamente nuestros, que no nos atrevemos ni a compartirlos con los demás. Sin saber que al no hablar de ello, al omitir nuestro pasado, levantamos voces de alarma en aquellos, que aun sin saber, seguimos teniendo a nuestro lado.

Hay gente que no sabe como expresar sentimientos, se pierden en las palabras y un nudo en la garganta no les deja respirar.

"Ayer sin querer abrí un cajón del armario de mi habitación, como todos los días, como cualquier otro día. Pero al ir a coger los calzoncillos limpios me equivoqué y me encontré mirando mi mano, atontado, con un sabor agrio en los labios. Sentí las lágrimas quemarme los ojos, luchando por salir, por huir de mi. Tanto papa Noel no es bueno. Y miles de recuerdos volvieron a mi, una avalancha de recuerdos que no supe controlar. Estuve sentado en mi cama, aun con los calzoncillos en la mano. Los dedos me dolían de tanto apretar. Se que tomar decisiones no es fácil y menos cuando el mundo entero se vuelve en mi contra arrastrándome por un dolor que no debería sentir..."

Es una história que quizás nunca ocurrió, un detalle a olvidar. Quizás solo lo sepa yo...

You Want

YOU WANT TO MAKE A MEMORY"
Hola otra vez, estamos tú y yo
Como siempre, como solía ser
Tomando vino, pasando el tiempo
Tratando de resolver los misterios de la vida.
Cómo está tu vida, ha pasado el tiempo
Dios, es bueno verte sonreír
Te veo alcanzar tus llaves
Buscando una razón para no marcharte.
Si no sabes si deberías quedarte,
Si no me dices que piensas,
Sólo respira,
No hay otro lugar en el que debemos estar esta noche,
Quieres hacer memoria...?
Tomo esta vieja fotografía,
Veo todo el pelo que teníamos,
Es muy dulce escucharte reír,
Tu teléfono está sonando,
No quiero saber quien es...
Si te vas ahora yo lo entenderé,
Si te quedas, ya tengo un plan,
Quieres hacer memoria...?
Quieres robar un pedazo de tiempo...?
Puedes cantarme una melodía,
Yo escribiré un par de líneas,
Quieres hacer memoria...?
Si no sabes si deberías quedarte,
Si no me dices que piensas,
Sólo respira,
No hay otro lugar en el que debemos estar esta noche,
Quieres hacer memoria...?
Quieres robar un pedazo de tiempo...?
Puedes cantarme una melodía,
Yo escribiré un par de líneas,
Quieres hacer memoria...?
Quieres hacer memoria...?

Divendres Poètic BUEN TIEMPO/MAL TIEMPO Kavafis

Me alegra que se vaya
el invierno con sus nieblas, temporales y frío.
La primavera entra en mi, oh alegría verdadera.
La risa es como un rayo de sol, todo de oro puro,
no hay otro jardín como el del amor,
el calor de la canción derrite todas las nieves.
Que agradable cuando la primavera
siembra de flores las verdes campiñas.
Pero si tienes el corazón herido es como si llegara el invierno.
La tristeza puede empañar el más brillante de los soles;
si estás apenado, Mayo parecerá Diciembre,
porque las lágrimas son tan frías como la nieve.

Konstantino Kavafis
TradJosé Mª Alvarez)

Setmanari Poètic de l'Alex

Els nois tenen teories varies (i disparatades) sobre el que ens agrada sentir a les noies. D'on i quan deixar anar la "frase" en qüestió. Moltes de les quals, cal dir, són insulses versions de serials televisius enganyosos. A les noies ens agrada sobretot que el que es digui sigui el que sigui, i faci com es faci, es digui de debó.

Després de molt divagar crec que ha arribat l'hora de publicar el manual de l'Alex. No te desperdici... sobretot per aquells que el coneixem ( sin palabras):

1ª Frase del dia - Soy la persona más feliz del mundo cuando me dices "hola" o me sonríes, porque se que, aunque haya sido para solo un segundo, has pensado en mi.

2ª Frase del dia - No cambiaría un minuto de ayer contigo por cien años de vida sin ti.

3ª Frase del dia - Me gustaría huir de ti. Pero si no vinieses corriendo a encontrarme, moriría.

4ª Frase del dia - No sé hacia donde vamos, sólo sé que quiero ir contigo... (mi favorita!!!)

5ª Frase del dia - El primer suspiro de amor, es el último de la razón.

6ª Frase del dia - Ningún amor es más verdadero que aquel que muere sin haber sido revelado.

(Mi opinion al respecto es:
Si da que pensar, pero no estoy nada de acuerdo!!!! El amor verdadero, el único y real es aquel que se palpa, se huele y se siente. Que hay más bonito que acostarse con alguien y saber que estará allí toda la noche, sin prisas, sin huidas. Aquel que nada entre aguas desconocidas pero siempre hacia delante. Y que el pasar de los días convierta el fuego de la pasión, en nudos de complicidad y paz. Miradas que hablan en silencio, pies entrelazados en medio de la noche. Eso es real, lo demás son pamplinas.)

7ª Frase del dia - El amor, encierra en si mismo un sentimiento de tristeza el cual, nunca nos gustaría experimentar, pero el cual todos hemos vivido.

Nota importante: Cuando se sueltan frases del estilo " es necesario estar a menos de 5 cms de su oreja/cuello y poner "la voz" ......eso...os gusta mucho

Prestams

Mentre feia el ronso estirada en la foscor de la meva habitació, intentant evitar l'hora d'aixecar-me a dinar, de fons sentia la televisió del menjador. I no és que molestes, ni tal sols creia sentir-la. Fins que de cop una melodia em va treure tot vestigi de son. No és que no la recordes, sencillament no hi havia tornat a pensar més. Pq ni tan sols pertany a un record meu. Sino a un record robat o millor dit prestat. I inevitablement va arrancar-me un somriure, que ningu va poguer veure. És d'aquelles histories que pasen desaparcebudes a ulls de la gent, que ningu dona importancia pq no ens toquen. Però tinc el lleig defecte de no oblidar els detalls insignificants. Potser oblidaré on he deixat les claus, o no sabré si he tancat el gas. Però de la mateixa manera que sóc incapaç d'oblidar un nº de telefon, o dates d'aniversaris, recordo com si fos ahir el moment en que aquesta canço va passar a ser part del repertori en la meva memoria. Si l'havia escoltat abans és un detall que ara no sabria dir...

Superman

Avui, les meves sis primaveres canten velles cançons d’amor. Portant temps passats a la memòria d’aquesta anima perduda. No hem cansaria de mirar la llum que desprenen els seus ulls. L’angoixa s’adorm entre les seves rialles i les seves histories de jocs infantils.
Avui m’he despertat i de cop m’he adonat que ja fa sis anys que trepitges el món. Portes llum a la vida mortal dels que et seguim entre les cortines vaporoses al vent en carrers plens de sols. Nen que alimentes les esperances dels teus pares, de futurs millors i mil somnis amagats pels teus dies. S’acosta la pèrdua de la innocència en la teva rialla desdentada. Les paraules noves queden grosses en la teva boca de paper.
Segurament aquesta nit abraçat als somnis de reis i mags, d’angelets de les dents i capes de superman vull dedicar-te la nana dels teus anys, aquella que cantes a mitja veu en una traducció peculiar, al compàs de motor del cotxe. Mentre el paissatge verd d’abril dona sentit per fi al caos dels dies...

Un bombo????

Com un infant, d’amagades i de puntetes, em colava a la saleta, davant d’aquell armari que era com el cofre del tresor. Un tresor de xocolata.
Diuen que el temps fa endolçar el record i oblidem els mals moments. Però com endolçar més un passat que estava ple de bombons??? Un armari ple. Clar que no tot era bonic, tenint en compte que van començar a passar factura i cada vegada m’hi assemblava més (a l’armari dic). Quan algú t’obre les portes de casa seva ( i les del seu cor) el que no t’esperes és que et rebin cada dia com si fos el primer, t’acullin i t’estimin per tu mateixa, sense mereixeu. T’abracin, trencant d’aquesta manera la barrera que sempre havies tingut cap al món exterior. Son tantes les coses que voldria dir que s’amunteguen les unes sobre les altres i les idees divaguen pel record, perden el fil de la coherència. Sempre m’he sentit com una impostora als seus ulls, com si no fos digne de la llum que veig en ells.
I és avui que tornen a mi els sabors de les xocolates i dels bombons acompanyats d’un tebi record d’amor, l’únic i verdader amor, aquell incondicional entre persones, pur i màgic, com el d’una mare als seus fills. Aquell que no coneix el temps ni la distancia, el que roman adormint i en silenci però mai mort. Desitjaria ser diferent per a que tot fos diferent, millor, igual. En l’eterna nit de la meva anima sempre sereu benvinguts, especialment avui un dia com qualsevol altre, un dia per a recordar.

Divendres Poetic "If" Rudyard Kipling

IF
SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.

SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.

SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.

SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.

SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria

SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...
*

SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.

( versió adaptada i reduida de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )

El final d'un somni...

De la mateixa manera que el somni es va fer realitat, se que algun dia arribarà. Se que ha d’arribar. Cada vespre, quan el sol es confon amb la terra, surto a fora el porxo. L’aire tebi envolta la tarda i la suor fa que els vestit quedi enganxat a la pell. Els insectes canten trencant el silenci. I romanc quita agafada a la fusta vella de la barana, amb les mans apretades, una tensió estranya em recorre el cos i fixo la mirada en la llunyania del camí. Sento l’olor del sopar i les converses s’escapen per les finestres obertes de la casa. Ja criden a taula...

Un instant més i un altre dia s’haurà escolat entre els dits, sense voler evitar-ho, sense amagar-me. I just abans d’abandonar aquest ritual diari, de sortir a esperar el meu somni, respiro profundament intentant de no perdre la fe entre l’obscuritat que s’aproxima. Se, tinc la certesa, que arribarà, que tornarà. Algun dia de la llunyania apareixerà la llum d’un taxi que renovarà les esperances del món.

Un desig

Ara ja fa temps va haber una història imposible d'explicar. On les petites peces encaixaven en el gran univers. Avui segueixen girant en altres esferes sense saber que mai més tornaran a encaixar en un altre lloc.

Un deute pendent

Pq sense voler vaig cometre un error, oblidar-me de tu va ser una falta imperdonable. Saps que mai ha significat girar-me d’esquenes a tu. Aquest és el meu petit homenatge a una de les persones que ara se que sense ella ara no estaria on sóc. Segurament fa molt de temps hagués llençat la tovallola, hagués deixat de lluita pel que crec, si no fos pq la seva força es contagia. I malgrat no entendre’ns la meitat de les vegades se que sempre sabràs el que penso quan a mi no vinguin les paraules. Mai ho havia dubtat però potser no sabia fins a quin punt.

En la meva vida tinc dos pilars, la meva família i les meves amigues, constants i permanents immòbils en el pas del temps. A tots ells els hi dec el que sóc, amb tots els meus defectes.
Però avui et vull crida ben alt: GRACIES!

Sant Jordi (en Mojitolandia)

Quan Sant Jordi va matar el drac ningú va pensar que ens comdemnava a tots a celebrar un dia esencialment especial. Tan és que no hi hagi roses ni llibres, tan és... ara, aquí i avui se que això no importa. Pq la celebració de l'amor ja és algo prou important, encara que no tinguem a ningú a qui donar aquell llibre que tenim embolicat en el fons de l'armari. L'altre dia vaig llegir una frase que crec que és molt encertada, pq tot i que de vegades amor i felicitat no vagin de la mà, per a mi en son un de sòl.

"Aquel que dice conocer la felicidad, es pq la perdió". Quanta raó tenia...

Però ara que ja ha passat el Sant Jordi puc dir que va ser un gran dia, un dia per a no oblidar. No recordo un Sant Jordi tan especial, ni tan divertit, ni tan.... tan resacos ;p Dessitjo que tots hagiu tingut un Sant Jordi com el meu.

PD: Al final sí que vaig tenir rosa!!!!!!!!!!!!!

Si s'ha de cridar es crida

Bona tarda a tothom,

O millor dit a les poques que encara quedem enfonsades en aquest món laboral, tan “enriquidor” per alguns.
Serà pq és divendres, o senzillament pq he coincidit en l’ascensor amb el noi dels rinxols que aquesta tarda sembla que el sol brilla amb més intensitat je je je.
No és del tot guapo, però és més mono!!!! I m’ha saludat (toma ya!!) diguem que m’ha dedicat el seu millor somriure, aquell que intenta dir-te: “ sóc un bon noi i estic disponible” digueu-me creguda però això una noia ho nota. I de sobte els pulmons se m’han omplert d’un aire renovat, d’alegria i il•lusió (quanta innocència hi ha pel món...)
Heu escoltat la cançó “The Story” no se que te, però m’encanta, porto tres dies escoltant-la una vegada i un altre sense parar (com el qui prova una pipa i ja no pot deixar-ho). Inclús quan vaig a dormir sense voler la sento ressonar dins el meu cap. M’apassiona! No us venen ganes d’anar... no se... algun penya-segat irlandès i cantar-la fins que s’esgoti l’aire del pulmons, que el món sencer ens sentir cridar amb aires de llibertat renovada. Serà que els fantasmes comencen a desaparèixer i l’amor (aquell que no pot morir mai) aprèn a quedar-se calladet en un racó, tancat en la seva parcel•la amb un cartell que posa “Dangerous, not to enter”.
Potser tot plegat sigui la primavera, les vacances que s’acosten, les escapades promeses a la cantonada del temps, sigui el que sigui benvingut de nou.

The Story

All of these lines across my face
Tell you the story of who I am
So many stories of where I've been
And how I got to where I am
But these stories don't mean anything
When you've got no one to tell them to
It's true...I was made for you

I climbed across the mountain tops
Swam all across the ocean blue
I crossed all the lines and I broke all the rules
But baby I broke them all for you
Because even when I was flat broke
You made me feel like a million bucks
Yeah you do and I was made for you

You see the smile that's on my mouth
Is hiding the words that don't come out
And all of my friends who think that I'm blessed
They don't know my head is a mess
No, they don't know who I really am
And they don't know what I've been through but you do
And I was made for you...

Razones

Te echo de menos, le digo al aire

te busco, te pienso, te siento y siento

que como tu no habra nadie

y aqui te espero, con mi cajita de la vida

cansada, a oscuras, con miedo

y este frio, nadie me lo quita

tengo razones, para buscarte

tengo necesidad de verte, de oirte, de hablarte

tengo razones, para esperarte

porque no creo que haya en el mundo nadie mas a quien ame

tengo razones, razones de sobra

para pedirle al viento que vuelvas

aunque sea como una sombra

tengo razones, para no quererte olvidar

porque el trocito de felicidad fuiste tu quien me lo dio a probar

el aire huele a ti, mi casa se cae porque no estas aqui

mis sabanas, mi pelo, mi ropa te buscan a ti

mis pies son como de carton

que voy arrastrando por cada rincon

mi cama se hace fria y gigante

y en ella me pierdo yo

mi casa se vuelve a caer

mis flores se mueren de pena

mis lagrimas son charquitos

que caen a mis pies

te mando besos de agua

que hagan un hueco en tu calma

te mando besos de agua

pa que bañen tu cuerpo y tu alma

te mando besos de agua

para que curen tus heridas

te mando besos de aguade esos con los que tanto te reias...

Bebe

Olga

Molt bon dia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Serà que aquest any serà un gran any????? Tenint en compte que després de setmanes de mal temps avui, justament avui, fa un preciós dia primaveral jo diria que sí, que ha de ser un bon auguri.
Moltes felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'edat no importa si la felicitat reina en la teva vida i tot i fer una sedentaria vida de casada tots sabem lo feliç que això et fa (cada loco con su tema je je je).
Aquest any no tinc fotomontajes cutres dels que poder riure, ni videos fantastics als que poder admirar, aquest any només tinc la paraula per poder-te felicitar. El temps ens ha robat moltes nits a la Lluna i mil i una creps de nutella (que sempre acabo fent jo, ja em diràs com t'ho montes ;p).
Aquest any serà un bon any... tornen els pirates!!!!
Molts petons!

En Abril Fiestas Mil

Hem sobreviscut a una nit de fiesta loca!!!

Tot i creure que la meva vida perillava, doncs cal tenir en compte que amb tant de riure gairebé m'ofego amb un tros de pizza en el sopar... mai més tornaré a veure amb els mateixos ulls un pressec ;p

Divendres Poètic Arderiu/Balbuena

AMISTAT

Del silenci profund dels grans llacs
vinc i porto una cosa divina;
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo del riu displicent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com un bany,
l'alba cosa a las mans em lluïa.
No l'estimo per dolenta i brogent,
ans per forta ,per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni m`s em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.

CLEMENTINA ARDERIU (1889-1976)

La poesía es un sabroso vino
de la imaginación,
que, moderado,
alegra el espíritu,
regala el entendimiento,
deleita la fantasía
y menoscaba la tristeza".

Bernardo de Balbuena
(España, 1568 -1627)

Sun Shine

Quan el sol deixa de brillar.....

... el món segueix els meus peus!!!!

El rapto de las Sabinas

No os sucede a veces que pasado mucho tiempo os viene a la memoria una persona, un lugar, un momento en el cual no habías vuelto a pensar???

Hace ya una eternidad fui a "Firenze", para alejarme del mundanal ruido del corazón. Allí descubrí la paz, la belleza y lo insignificante que somos en el pasar de los tiempos... Fui con la incomoda compañía de mi misma y una mochila a cuestas. Sin guía, sin visa y sobretodo sin carné de alberguista. Prácticamente me fui con lo puesto, en busca de un yo aventurero e independiente (una utopía para aquellos que me conocen).

Anduve por sus históricas calles, deteniéndome a contemplar el río, las joyas, la gente feliz al pasar, todos ajenos a mi verdad.

Ahora recuerdo con cariño las risas en la cena con unas valencianas estupendas, hay que ver como comían! Aprendí trucos de magia de un mago finlandés llamado Etuu, hablé con una estudiante de Oxford que estaba de Inter.rail por tierras italianas y fui salvada de las garras de un pesado-man por unos monitores franceses...

Una vez descubrí que la felicidad iba en bici camino de Damme, pero en Firenze encontré la paz que tanto necesitaba. Quizás fue allí donde tomé la decisión más difícil que había tenido que tomar hasta entonces. No digo que fuera la acertada, solo difícil.

Aquí os dejo, contemplando como un día hice yo, la belleza en su máxima expresion.

Un pas més

De tan en tan escolto les meves propies paraules...
Al mirar aquesta fotografia no puc evitar d'emocionar-me. Molts creuràn que és sentimentalisme barat, un record més per guardar en el sac de la memoria. Però si en una cosa crec és en l'amistat. Serà pq sempre he tingut la sort de tenir al meu costat gent que em domostren cada dia el que significa, gent que està amb mi "para lo bueno y lo malo", per sempre i desde sempre. Per això el meu llistó de vegades és massa alt. I tot i aixì continuo trobant-me amb persones que no puc deixar d'admirar.

Schhhhhhhhht

A los navegantes

Si alguien lee esto y entiende, es que quizás este mensaje era solo para él....

Admiro, creo y amo a alguien con todo mi corazón. Muy a mi pesar las cosas son así. Creí morir y en mi renacer supe que llego de nuevo la primavera. Mi alma, dividida entre el mañana y el ayer, no perdona ni olvida, ama y sueña. Anda sin rumbo y se deja llevar, anhela el verano que esta apunto de llegar. Y en esa explosión de colores desea encontrar la felicidad. Un alma que desató nudos y cortó la raíz de un árbol que no brotó. Y aunque un viejo dolor la tiene secuestrada no odia. Las tormentas siguen gustándole, al igual que el helado de chocolate con cierto gusto a brisa del mar.

No soy mejor persona, y no pediré perdón por eso. (El orgullo siempre fue uno de mis pecados capitales.)

Hecho de menos una parte de mi, que murió en la batalla, pero sigo de pie para demostrar al mundo que aun quedan sueños por los que luchar. Y se que algún día seré capaz de mirar de frente mis miedos y volverlos abrazar, sin que tiemble mi corazón. Ojala ese día estés orgulloso de mi...

Montseny

A trenc d’alba reina la calma sota la boira. El fred s’estén per tots els racons i el silenci ensordeix el motor. He vist tantes vegades la muntanya que encara em sorprèn enamorar-me de la seva imatge cada vegada que la torno a mirar. L’he vist des de tots els angles, d'aprop i de lluny. Venint de mar o baixant de la Garriga. De nit i de dia.

I sempre se'm presenta com el far de la meva vida, el meu punt de partida (o de tornada).

I vull creure que tots aquells que avui no hi son, al contemplar de lluny la seva ombra, no puguin evitar que els faci un pesic al cor, i una nostàlgia oblidada s’apoderi d'ells per un segon, tan és que ja no recordin, tan és que ja no vulguin ser-hi. Per una raó estranya he quedat lligada a la muntanya...

Si jo fos...

De vegades just abans d’anar a dormir, la tristesa s’apodera de mi. I enlloc del cor i crec tenir una pedra tan pesada que no hem permet respirar. I un dolor vell, s’estén pel meu cos com una allau de quitrà arrasant amb tot el que jo sóc, amb tot el que era.

Venen a la meva ment records, llocs buits de persones, cares a les que no puc veure. I sense adonar-me, en aquell instant quan la realitat es barreja amb el somni, per una escletxa en la foscor, hi crec trobar la fe. I l’esperança brilla de nou, com una glopada d’aire fresc. És el saber de tanta gent que m’estima que fa de cada dia un nou despertar.

Test

El otro dia una amiga-compañera me mando uno de esos test interminables que tienes que responder y volver a reenviar a todos aquellos a los que quieres matar de aburrimento. Y ya que me tomé la molestia de responder, aquí teneis:

0.Nombre: Meritxell pero nunca me ha gustado

1.Segundo nombre: Meri para todo el mundo

2.Fecha de nacimiento: 26 de Mayo del 1981.

3.Lugar de nacimiento: Barcelona (Vall Hebron)

4.Signo del zodíaco: Geminis!!!!!!!!!!!!!!!!

5.Color de ojos: Marrones

6.Color de cabello: Castaño claro

7.Estatura: 1.68 ( y en descenso)

8.Número de calzado: 38 ( el mejor!!!!!!!!)

9.Equipo de fútbol: Aunque no tengo ni me gusta por cercania el Barça

10.Un deporte: el voley!!

11.Idiomas: Only catalan (forever!!)

12.Un amigo: Mis amigas (no puedo elegir)

13.Un auto: opel corsa (por amor) i un c3 (para el futuro)

14.Un animal: mis perras (lluna, fosca i ona (siempre en mi corazon)) y todas mis gatas ( en especial la peke i mala Daina)

15.Un color: el rojo, el amarillo, el naranja, el rosa, todo lo que cante!!!!

16.Época en la que te gustaría vivir: he nacido demasiado tarde, me hubiera gustado nacer a principios del siglo pasado, cuando las mujeres luchaban por ideales.

17.Un libro: "Ocho"

18.Un programa de Televisión: ANATOMIA DE GREY!!!

19.Un dibujo animado: La familia crece, Ranma, ...

20.Una flor: no tengo favorita

21.Una fruta: mandarinas verdes!!!

22.¿Tienes algún piercing o algún tatuaje? No!! Llevaba un piercing en la oreja pero me canse...

23.Un lugar de vacaciones: de vacaciones???? Cualquiera, NY, London, Dublin, Vigo ;p

24.Una bebida: mojitos!!!!!

25.Un postre: Brownie!

26.Alguien a quien admiras: Hay mucha gente a la cual admiro!!

27.Un diario: no leo premsa

28.El hombre más lindo: pufff hay tantos :)

29.La mujer más linda: pufff hay tantas :(

30.Una emisora de radio: no escucho ninguna

31.¿Fuiste a algún concierto?: i tan!

32.Un restaurante: uno japones fijo!! Aunque el Rodamon esta de muerte!!!

33.Un perfume: Angel Schlesser

34.Tiempo libre: cine, disco, absolutamente nada.....

35.Marca de cigarrillos: no fumo!!!

36.Peor defecto de una persona: la envidia, el egoismo, el narcisismo...

37.Mayor virtud de una persona: la bondad (innata), la generosidad.

38.El día más feliz: no he tenido ninguno en mucho tiempo, aunque seguramente el ultimo fue cuando me dijeron que me invitavan un findesemana en Londres!!

39.El día más triste: Quien me conozca ya lo sabe

40.Un defecto propio: hay tantos, la envidia, el egoismo, el narcisismo, el egocentrismo, el victimismo,...

41.Una virtud propia: cuando la encuentre os lo cuento!!!!!

42.Un buen recuerdo: de esos tengo muchos, una noche de verano bailando en la terraza, un finde en blackpool, una semana santa en cotxe, en bici camino de Damme, Llançà, Londres amb la Núria, ...

43.Que te hace llorar: la vida

44.Que te hace reír: antes reia mucho por nada, ahora me cuesta algo más ;p

45.Que no perdonarías nunca: la traicion

46.La mejor palabra: pasion

47.La peor palabra: vacío

48.La mayor desilusión: no ser quien una vez soñé ser

49.Un sueño cumplido: ser independiente, viajar... Volver a Londres.

50.Una meta corta: llegar hasta mañana sin rendirme

51.Una meta larga: ser algun dia feliz

52.A quien odias: a nadie

53.Un número: el 2

54.Una letra: la A

55.Un día: mi favorito siempre fue el jueves

56.Eres feliz?: No, aunque se que la felicidad va en bici camino de Damme...

57.Amas a alguien?: si

58.Extrañas a alguien?: mucho

59.Los ojos de: eso me lo quedo para mi

60.Alguien a quien le debes mucho: a mis padres, a sus padres, a mis amigas

61.Insulto que siempre tienes en la punta de la lengua: "joder"

62.Ultima película que viste: 300 (no os la perdais!!)

63.Tienes buen humor?: mmmm va a ser que no

64.Te emborrachaste alguna vez?: si pero pierdo la vergüenza, la compostura y la dignidad!!

65.Persona por quien darías la vida: mi famila, mis amigas, a toda esa gente que quiero con locura.

66.Los amigos son para siempre?: los "amigos" son para toda la vida.

67.Hay alguien enamorado de ti?: NO

68.Eres muy criticón?: va a ser que si

69.El día o la noche?: todo a su debido tiempo

70.Tienes paciencia?: depende de que...

Tardes al sol

Impacient arriba de nou la matinada i amb ella aires renovats de primavera. La mirada s’escapa per la finestra buscant somnis de llibertat. Però com sempre només hi troba el balanci. Sol, immòbil, abandonat. L’herba creix al voltant i les flors tornen de nou a somriure, però ell resta quiet en el temps, anyorat d’altres tempestes. De tardes perdudes al sol. Quan de silenci haurà de suportar...

De vegades hem pregunto a qui estarà esperant?

Moltes Felicitats!!!!!

Espero t'agradi molt!!!!!

Algo se muere en el alma....

...cuando un amigo se va.
Hoy os quiero hablar de alguien que apareció en mi vida, quizás, en el momento que más necesitaba una voz amiga. Alguien que llenó parte de un hueco que me faltaba en el corazón. Alguien que con sus risas y cariño cubrió con un manto de esperanza este mundo gris tan mío. Que a pesar de la distancia me enseño que ni los km's ni el tiempo impedían querer a alguien. Su voluntad, su fuerza y su bondad llenaron la línea telefónica de tardes pintadas de azul. Me dio su apoyo en momentos donde la firma lo era todo y supo reírse de las versiones disparatadas i adaptadas de cartas al personal. A quien llamaré ahora en busca de respuestas? Quien se reirá del mundo conmigo? Quien me dará recetas nuevas que yo quemaré????

A mi gran amiga Elsa, que quiero con el alma y el corazón. Deseo que su nuevo rumbo le traiga noches de sueño y tardes de sol. Nunca nadie supo llevar con tanta soltura su don vasco, un cierto deje mallorquín y sangre añorada de cuba.

Siempre estaré aquí, inmóvil en el tiempo, y en el pasar de los años quiero que sepas que jamás te olvidaré.

Divendres Poètic Juan Boscan

S'anuncien temps de silencis, de divendres callats sota un sol primaveral, esperem que no ens abandonin les forces ni l'esperança d'un nou despertar.


Quien dice que la ausencia causa olvido
merece ser de todos olvidado.
El verdadero y firme enamorado
está, cuando está ausente, más perdido.
Aviva la memoria su sentido;
la soledad levanta su cuidado;
hallarse de su bien tan apartado
hace su desear más encendido.
No sanan las heridas en él dadas,
aunque cese el mirar que las causó,
si quedan en el alma confirmadas.
Que si uno está con muchas cuchilladas,
porque huya de quien lo acuchilló,
no por eso serán mejor curadas.
Juan Boscan (1490-1542)

Hoy puede ser un gran dia!!!

Anys i anys per molts anys a la una per molts anys,
anys i anys per molts anys a les dues per molts anys,
anys i anys per molts anys a les tres per molts anys....
Bé, si he de seguir així fins als 26 arribarà el meu cumple i encara estarem igual je je je
Moltes, moltes, moltes felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tot i ser martes-13 (ni te cases ni te embarques) avui és un dia primaveral, d'aquells que valdria més fer campana i trobar-nos en el "Cafe di Roma", i més tard anar a pendre el solet tranquilament a la platgeta, amb aquella sensació de llibertat que et dona saber que tot el món (o gairebé) estan treballant. En fin que una s'ha de conformar amb el que li toca. Jo aquest any havia decidit pendrem el meu cumple de festa, però va i cau en dissabte je je je que putada.
Núria, aquest any proposo regals a la carta, tens alguna preferencia ( capritxo vari??), així deixem de trencar-nos les banyes que els anims no estan per festes, o potser si?????

Que et puc dic que no t'hagi dit en aquests mmmmm....... ultims 23 anys????? Puffff comencem a semblar velles i tot!! Persegueix els teus somnis que no trigaran en arribar, n'estic convençuda, aquest any serà el nostre any ( ho ha de ser, com tota la resta).

Un peto i una abraçada ( i tot i poder-se mal interpretar) saps que sempres tindràs un racó en el meu llit i en la meva vida.

Matinades

"Hem arribat al que sembla el final del camí. Parats en la cruïlla tenim l’horitzó just davant, el dia comença a clarejar i la brisa seca els regalims de llàgrimes besades aquesta nit. És just aquell moment de pau abans de la batalla final, una batalla ja perduda. Els records col·lapsen la ment, ells tb lluiten per no desaparèixer entre la pols de l’ahir. El següent pas es tot teu, amb el cap ben alt, el rostre compungit pel dolor i una mirada serena, et contemplo caminar per davant nostre. No podem ser el teu escut, però estarem sempre per curar les ferides. L’olor de la matinada acarona els pensaments i adorm la por de l’anima. Avui serà un dia llarg, avui serà un dia nou."

Divendres Poetic Gioconda Belli

De sueños vive el hombre, de esperanzas renovadas. Y a veces, como un milagro, aquello que somos sale al exterior...

FETO

Tú
pequeño ser,
estás creciendo dentro de mí
dándome una nueva dimensión.
(Has aumentado mi volumen: cuando bajo las escaleras
no puedo verme los pies. Tengo que subir con cuidado
a los carros y caminar despacio por las calles.)
Por las noches ya me despiertas
con tu suave golpeteo
a las puertas de mi casa más secreta.
Platicamos sin palabras
y luego te arrullo
con el correr de mi sangre
y los latidos de mi corazón.
Sientes los pájaros primero que yo
y tu vida rebulle contenta
como la colita de un perro
en la mañana.
Eres mi pequeño habitante
con el que vivo frente a frente
y yo soy tu saco amniótico,
diminuta humanidad sin sexo,
al que a veces imagino mujer
y otras hombre,
al que quiero sin ver
y conozco sin conocer,
nutriéndote y esperando
el momento de nuestra cita.